United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !
-És un aneguet monstruosament gros- digué: -cap dels altres no s'hi retirava. Serà, tanmateix, un ou de gall dindi? Ben aviat ho esbrinarem: a l'aigua anir
-Més val un home pla, Davie, de qui una pugui refiar-se, i fugir d'un que sigui ronyós per a la dona i que porti a casa disgustos amb les seves grolleries. -No confiïs gaire, Jennie. No és millor gall el que té millors plomes. Jo sempre he estat un bordegàs, que s'engrescava seguint les faldilles, i penso que potser sóc per a tu un mal negoci. -Oh!
-Això és molt dir, Batista: recorda't que l'any passat vas arribar a casa amb els braços trencats del pes que feia. -Veurem. Mestre! crida al venedor -acosteu-me aquell que ve darrera d'aquella polla. -No té mal ull, vostè- diu el venedor portant el gall. En efecte: tant el senyor Batista com la seva muller sospesen el gall i semblen quedar satisfets del pes.
Part de fora es va sentir un espatec d'ales, i el cant vibrant d'un gall es caragol
Per això es diu en veritat que puja més el farciment que el gall La senyora Quima cobreix tot el gall de llard, sense plànyer- l'hi, perquè creu que la meitat se li quedar
La llumenera, penjada del sostre, aclaria feblement el cos de l'infant, que jeia sense vida al cim del llit de peu de gall on en Biel i la Malena havien dormit el son de nuvis.
Alguns xicots s'ofereixen a portar l'animal, però el senyor Batista, sense tornar-los resposta, agafa el gall, s'embossa la capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa amb la pobra bèstia condemnada a mort, que es despedeix del món traient el cap per sota l'abric del que la porta.
Mes, quan semblava que havia arribat la fi del món, el vent amainà. La calma sobrevingué quasi de cop. S'oïa, encara, com un gran chor de xantres que psalmodiaven muntanya amunt. Els porticons de la cambra de la Tereseta traspuaven claror diürna. Un gall cantava en la pallissa.
-Deixeu-me veure l'ou que no es vol petar- digué la vella ànega. -Podeu estar segura que és un ou de gall dindi! Una vegada em van estafar així, i vaig tenir mals de cap i cabòries sense fi ni compte amb els menuts, perquè us puc ben dir que l'aigua els esgarrifa. No hi hagué manera: vaig cloquejar i aferrussar-m'hi, però no en vaig treure res. Deixeu-me veure l'ou! Si és un ou de gall dindi!
Ja el sol devia caure a la posta. Els nuvolets lleus, que flotaven pel cel d'orient, prenien una delicada color de taronja. El gall entonava el seu cant vespertí. Les campanes de Vilablanca no trigarien a tocar l'oració. I, en caure les darreres campanades, les tres dones compareixerien al pati de la casa, encara remoroses i com perfumades de la pregària.
Paraula Del Dia
Altres Mirant