United States or Australia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Nosaltres no els contestàvem. Canteu, canteu, ninetes. Altra feina teníem! Estàvem atrafegats passant revista a l'embarcació. «¿Ja heu tapat es dui? -A on és, sa sàssola? -Tampoc trobo s'arjau des timó. Mireu, València: aquest estrop es petar

Zimmer, aleshores, fent petar el fuet, estir

-, còm va la cosa? digué una ànega vella que havia vingut a fer-li una visita. -Aquest ou no acaba mai- respongué l'oca asseguda -la closca no es vol petar; però mireu-vos els altres: són els aneguets més formosos que mai hagi vist; exactament iguals a llur pare, el poca-pena! Mai no se'l veu per casa.

Els dos ocells, com per respondre a aquest salut, tot surant per l'aire feien petar llur bec, i una trepa de criatures els seguien pel carrer dels Caputxins tot cridant: -Tra, la, la! l'istiu que torna! Eh, eh! l'istiu que ve!

-Ah, ah! Johannisberg dels Caputxins! digué redreçant-se i fent petar la llengua. Alç

Era el 3 d'octubre de 1828: me'n recordaré tota la vida. Aquell dia jo havia començat de caminar molt de matí. Cap a les nou del vespre vaig destriar les primeres cases del poble. Daven l'aigua per l'amor de Déu: el meu capell, la meva brusa la meva camisa, estaven amarats fins a la pell. Un ventet geliu de les geleres de la Suïssa em feia petar de dents.

-Ànsia, Marianna! quina matinada has feta petar! exclam

I no et creguis que hagués fet petar només una becaina, no: va ser una matinada de dues hores llargues. Un cop desperta i ben esparvillada, me vaig rentar, i tira cap a coberta. Ja havíem sortit del golf i navegàvem per enfora. El mar era d'un blau igual i puríssim, que contrastava simpàticament amb el ros daurat dels arenys i del roquer, d'on ens anàvem apartant.

De tant en tant, després d'haver fet petar una llarga xerricada, balandreja el cap tristament, tot mirant-se el porró, el company fidel, i exclama, sospirós: -És son temps. ¡Qui pogués tornar-hi!... ¡Que es diverteixun, mentre s'hora és bona!

Doncs : aquella mateixa nit va anar de corcoll dins un cobert on jeia embriagat, i es va petar el braç. -Això esparvera. I còm ho va conèixer que ella l'embruixava? -Senyor! prou que us ho dirà, mon pare. Mon pare diu que, quan us miren d'allò més enravenades, és que us embruixen, sobretot si remuguen. Perquè quan remuguen diuen el Parenostre a la inversa.