United States or Laos ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tobies es va asseure tot pronunciant aquestes darreres paraules i, amb els dos colzes damunt la taula i els ulls esbadocats de felicitat, va dir-nos en veu baixa, en to de confidència: -Sabreu, senyors, que sóc solter aquesta nit. -Fugiu d'aquí! -Sí, Maria Anna vetlla amb Gertrudis a l'avantcambra de missenyor. -Aleshores, no dueu gens de pressa? -Gens! Absolutament gens!
Xenofont, amb els més joves, puja dalt del cim, i mana a la resta d'avençar lentament, a fi que les darreres companyies puguin aconseguir-los: i els diu que reposin les armes, tot d'una que, seguint el camí, arribin en un terreny igualat.
Efectivament, fixant-m'hi bé, vaig obirar aleshores a dalt del turó dos caps, com de dues persones, que estessin aclofades dins un clotarell; l'un se veia de perfil, amb el bot de la cella i del nas ben marcats al cel, sobre l'estelada polsinosa del camí de Sant Jaume, i l'altre, acurumullat d'una mena de barretina punxeguda, parava de ple els darreres, embardissats de cabells escarolers.
Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia, preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós: ¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra? -Sí... contestava ell, Abundi. -Al menys per a dibuixar el caràcter... -I és una germana a qui estimeu amb efusió?
Després hi hagué una disputa sobre quí havia vist per darrera vegada en vida els minyons difunts, i molts recaptaren aquesta ombrívola distinció, i oferiren proves, més o menys intervingudes pels testimonis: i quan romangué decidit, finalment, quí era que havia vist darrerament els que ja no eren, i canviat amb ells les darreres paraules, les persones sortoses assumiren una espècie de sagrada importància, i tota la resta els miraren bocabadats i envejosos.
Com si busqués altres espatlles a on descarregar ses ires, al sentir don Eudald les darreres paraules de la seva muller, tot se redreç
-Sí, sí, sí: comprenc els seus sentiments, senyora Harper; comprenc ben bé els seus sentiments. Ahir mateix, al migdia, el meu Tom va omplir el gat de mata-xacres, ben curull, i em vaig pensar que la bèstia enfonsaria la casa. Però ara ja ha sortit de totes les seves trifulgues. I les darreres paraules que li hagi sentit han estat per a fer-me retret...
-Em semblava haver-vos sentit dir que fins a Saint Blasien tot anava de baixada. -Això és a les deu milles darreres, en som a vint-i-cinc milles, de Saint Blasien. -No hi ha cap vila, pel mig? ¿Què pot ésser, allò que es veu més amunt del llac? -No és Saint Blasien ni cap vila propera. Començar aquestes observacions vol dir un perill...
Aturar-nos a Penton Hook ens hauria anat millor: més tard ens en donàrem compte. Remuntar tres o quatre milles a contracorrent durant el matí, és una cosa ben senzilla; però després d'una llarga jornada, esdevé un esforç lassant. A les darreres milles, ja un hom no es fixa en el paisatge, no s'enraona ni es riu; cada mitja milla que engoliu, val per dues.
Paraula Del Dia
Altres Mirant