United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un examen del caràcter i costums de l'estudiant alemany. -El mensur alemany. -Usos i abusos de l'ús. -Punts de vista d'un impressionista. -La gràcia de la cosa. -Recepta per a fer salvatges. -La noia alemanya. el seu gust especial quant als rostres. -El kneipe . -De com brindar un Salamandra . -Consell al foraster. Una història que pogué acabar tristament. -De dos homes amb llurs esposes i un solter.

Tobies es va asseure tot pronunciant aquestes darreres paraules i, amb els dos colzes damunt la taula i els ulls esbadocats de felicitat, va dir-nos en veu baixa, en to de confidència: -Sabreu, senyors, que sóc solter aquesta nit. -Fugiu d'aquí! -, Maria Anna vetlla amb Gertrudis a l'avantcambra de missenyor. -Aleshores, no dueu gens de pressa? -Gens! Absolutament gens!

Els havem explicat la nostra decisió... i prou. -Perdoneu-me- digué George. -No havia comprès. Sóc solter. La gent em diu una cosa o altra, i jo me'ls escolto. -Doncs en això és en el que aneu errat- vaig continuar jo. -En voler saber quelcom d'aquestes coses, veniu a Harris o a mi per demanar un consell. George féu una inclinació de cap, i començàrem a tractar el nostre assumpte.

Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara era solter allavores. CAPITÀ. Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant sols he estat un mes fòra d'aquí. VIOLA Y qui és aquesta Olivia?

Altrament, havent tingut sempre cura de fer un exercici moderat, Fritz es trobava cada dia millor; Sa fortuna augmentava raonablement perquè no comprava accions i no volia enriquir-se de cop i volta; estava franc de tots els neguits de la família com a solter que havia restat; tot el secundava, tot el satisfeia, tot l'alegrava; era un exemple vivent del bon humor que us procuren el seny natural i la previsió humana, i, naturalment, tenint escuts tenia amics.

La darrera targeta corresponia a un solter que vivia en un hotel, i allí portaren llur darrer home, confiant-lo al vigilant d'aquell. Tornem ara al lloc on vàrem deixar el primer.

Hi ha coses que no es paguen amb diners. -Qualsevol que et sentís diria que sóc un home egoista, incapaç de compendre cap refinament social. -No s'erraria massa. -Sàpigues, Llucià, que no m'he casat perquè em facin la caricatura. En Llucià, de solter, duia sempre a sobre la clau del pis: una clau plana, finíssima. Al cap de dos mesos de casat la hi fou presa.

-David- digué Fritz: -parlem d'altra cosa! -No! Totes les vostres gaubances de solter, tot el vi vell que beveu uns amb a1tres, totes les vostres facècies, tot això no és res... no és sinó misèria, vora la felicitat de la família: all