United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


La criada obre la porta de la saleta i la viuda es gira, i, al veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca, torna a plorar, i diu: -Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen! Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis calmen a la viuda. -Ja hi tornes! -Per Déu, Llúcia! -Però, bona senyora! -No es desesperi- diu el senyor Nofre.

Ni tenia cor de seguir avant, ni gosava tampoc girar-me per entornar-me'n al pis: volia estar a l'aguait de la fantasma. I, així, mirant sempre de fit a fit cap a la carbonera, ja desenganyat de poder sortir de casa, vaig anar pujant l'escala de reculons, decidit a retirar-me a la meva cambra.

Una escala, els graons de la qual, de pedra picada, a l'igual que els muntants de les portes, han desaparegut, dóna a les habitacions del primer pis, que es troben en estat consemblant a les de l'interior.

Que te les creus tu, Xaneta, aqueixes corrandes? -Jo! -va respondre en Xaneta, vacil·lant. Ningú no hi ha estat per allí amunt. Diuen i dic, però qui vols que el remenu es mobiliari d'un pis tan alt, sinó Déu i ets àngels? Ara... del cert, del cert... crec que ningú no en sap res. -Se'n sap més que no et penses, Xaneta -va saltar en Lluís; i, girant-se cap a mi, em preguntà: -Que et sembla a tu?

Llavors el nostre mosso ens digué que el nostre tren devia ésser al primer pis i que pensava conèixer-lo. Muntàrem al primer pis i vàrem trobar un maquinista, al qual preguntàrem: -Va a Kingston? I el maquinista ens respongué: -No puc afirmar-ho, però hi ha grans probabilitats que hi vagi.

Quan en tornà, la família belgo-italiana s'havia mudat de pis. L'evocació d'aquests episodis el feia enrogir. Els sentia a una distància desesperant i enternidora. Com en un pesombre, la ment li suggeria accions que no podia fer i paraules que no podia dir. Era casat. Tenia quaranta anys. La joventut, per primera volta, li aparegué com una festa llunyana i interdita.

Lang tenia, aquell any, la seva gran empresa del pont de pedra damunt el Lauter, entre Huneburg i Biewerkirch: no pogué, doncs, vigilar els treballs; però Fritz, instal·lat a casa de l'anabaptista, en la bella cambra del primer pis, s'encarreg

-Com és que duus sempre a sobre la clau del pis? -M'agrada poder entrar silenciosament, sense que em calgui trucar. Recordo que ja als setze anys duia aquesta mateixa clau. No l'he abandonada mai més. Vols creure que, si per atzar no la trobo en el meu portaclaus, tinc un sobresalt? -Doncs, mira; t'haig de dir que causa molt mal efecte.

El timbre del pis va sonar una llarga estona. En Martí va alçar el cap de sobte, va eixugar les llàgrimes que sentia fredes per sa faç i an

-Jo... res; però la del primer pis va dir que li havia dat una bufetada i que vostè ni menos s'hi havia tornat, i com que jo vaig sentir el xec... -Embustera, més que embustera! -Si vaig ser jo qui l'hi vaig dar an ella.