United States or Japan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després del diner va baixar la roba; després de la roba els trastos; i a l'últim, quan l'inglès va haver acabat tot lo que tenia, se gira a l'espanyol, i, dient-li ¡Veiam si encara em guanyaràs!, s'abalança i... cataplum!... s'hi tira ell mateix. L'andalús, al veure-ho, posa mans a la barana, s'aboca... i tot plegat se para... es repensa... i no s'hi tira.

Els bagatges dels grecs i la turba estant al punt de passar, Xenofont es gira de front als carducs i els encara les armes.

En Tinet ha descobert, a l'últim, la seva àvia. L'àvia era asseguda a la galeria, en un balancí, darrera un llençol eixamorat, estès de cap a cap d'una corda. Ell treu la testa per sota el llençol. -Tinet! Mira quina rosa s'ha obert! Però ell no gira ets ulls. Els baixa. -Què tens, Tinet? Què vols? -Voldria dir una cosa. -Digues, fill meu. -El gerro de la sala... -Reina Santíssima! fa l'àvia.

A casa en vàrem comprar de baratos abans d'ahir, i ahir vàrem tenir un disgust de mort, perquè al vespre ja s'havien tornat negres. Una que passa sent les últimes paraules, es gira plena de llàstima a les interlocutores, apreta el pas, i se'n va a casa dient: -Disgust de mort?

Vaja, vaja!... , doncs, que entri: fa més de cinc mesos que no l'he vista. Katel es girà: -Súzel, el senyor demana que entris. -Ah! Déu meu, senyoreta Katel! Jo que no vaig mudada! -Súzel! crid

Una altra s'acosta a la porta del quarto amb dissimulo per a escoltar. Se sent dintre un gran xisclet i plors. La criada surt corrents cridant: -Ai pobre amo! Ai pobret! ¡Se'ns ha quedat a les mans! La senyora Teresa, tota roja, es gira a les altres, i amb els punys a la cintura i bufant de satisfacció per haver acertat, diu: -Què els deia, jo? ¿No els ho deia ara, ara mateix? Responguin.

-Ara m'ha signat que tenia els llavis secs i li donaré una culleradeta d'això que últimament ha fet dur el metge. Dissimulin... -Vagi en nom de Déu. Així que la pobra senyora entra al quarto... què!... a penes gira l'espatlla, ja l'una fa l'ullet i diu: -Ja ho han sentit. El metge... i torna el metge. Res: el mataran a culleradetes. ¡Alabat sia Déu!

Tornava a ensopir-se. Un mosquit! El llum el devia haver atret, i es devia haver escolat pel balcó mig obert. Li gira al voltant del cap. Escolta el seu murmuri, que s'apropa i s'allunya interminablement. Alça la m

Ella girà, sense rebuf, la cara. Més aviat semblava una tímida coqueteria. Com que va fer allò d'ajustar-se una mica els cabells, que sempre és un bon senyal, vaig insistir a mirar-la. Ella em torn

Ara, si algú els gira les idees cap a un altre cantó, de manera que no pensin solament en el que han de sofrir, sinó també en el que han de fer, estaran molt més animats. Perquè sabeu que no és la multitud i la força que a la guerra fan la victòria; sinó que aquells que, ajudant els déus, van amb una ànima més vigorosa contra els enemics, els d'enfront poques vegades els resisteixen.