United States or Lesotho ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sentada en el sofà, i a prop de la viuda, hi ha la senyora del segon pis, que , amb una m

L'última casa que ha comprat és la d'un jove que tots els de la tertúlia coneixen. Es parla del jove i de com s'ha fet malbé la fortuna que li varen deixar els seus pares. És dir que de tot es parla menys del mort. La viuda, naturalment, es distreu i no pensa més en plorar fins l'endemà, quan s'emporten al seu marit. El que passa allí ho dir

-Oh!... és que ell estava molt ... Lo que és la viuda, ja li ha trobat bon recó. -Es deur

Un moment després es presenta la comunitat, i aquí comença la gran tabola. La viuda fa trenta mil esforços per desfer-se d'aquells amics que la retenen; i, consentida de que ja mai més veur

-Però els meus dintres es poden llepar. Filla! jo passar una setmana sense mudar-me?... -No ho fa així tothom: sense anar més lluny, la viuda del difunt. Si vostè hagués vist quins garrons portava a la Festa Major de Sant Quirze... -Crec que és una mala endreçada... -El seu home no ha mort de res més que de mal cuidat...

-Em penso que tal vegada sorollarem l'arbre vell de més enllà, a Cardiff Hill, darrera la casa de la viuda. -Em sembla que aquell ser

La criada obre la porta de la saleta i la viuda es gira, i, al veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca, torna a plorar, i diu: -Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen! Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis calmen a la viuda. -Ja hi tornes! -Per Déu, Llúcia! -Però, bona senyora! -No es desesperi- diu el senyor Nofre.

La senyora, escabellada i vestida amb descuit, plora i de tant en tant fa un petó a un xicot de vuit anys que arrimat a ella. Aquesta senyora, ja ho hauran comprès, avui ha quedat sense marit, i sense pare la criatura. Un senyor d'uns trenta anys, amb veu d'espantat, diu algunes paraules a la viuda, que és la seva cunyada.

-Y , ara em sap greu no haver pogut venir. No per res, sinó que ara s'han corregut veus... jo no ho crec. Però, si ell deixa tot lo que posseeix a la viuda... És dir... encara no som en aquest cas. Potser Nostre Senyor... qui sap? Però anem dient, que si avui per dem

Vuit dies després tots els Pelifets, amb la Mió al davant, deixaven a l'estiracordetes el casalot de la muntanya i se n'anaven a viure per arreu a can Merló; i, nou mesos després, la viuda se casava amb l'hereu en la parròquia de la vila. Darrera la parella de nuvis, les tres parelles de Pelifets petits saltaven i ballaven d'alegria.