United States or United Arab Emirates ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Com és que duus sempre a sobre la clau del pis? -M'agrada poder entrar silenciosament, sense que em calgui trucar. Recordo que ja als setze anys duia aquesta mateixa clau. No l'he abandonada mai més. Vols creure que, si per atzar no la trobo en el meu portaclaus, tinc un sobresalt? -Doncs, mira; t'haig de dir que causa molt mal efecte.

-Com vols que es trobi, la caretona? M'agafa per un braç i m'aboca a la porta del menjador. -Mira-la: est

Al cap d'una estona en Cadernera em va tocar amb el colze. -Ja lo que fan, pubilla: esmotxen s'abre mestre. -Vols dir? -: s'havia escruixit part damunt des treu: l'acaben de trencar. Això ès que no volen desemparar es bastiment: van a que servu.

-Escolta, Bill: tens un bitllet groc? -. -Quant ne vols? -Quant ne dones? -Un tros de llamí i un ham de pescar. -Deixa-m'ho veure.

-Què vols dir? respon ella redreçant-se enèrgicament, com qui rebutja una suposança avorrible. -Potser que et plauria de veure'm sortir d'un tripijoc per a entrar en un altre de més greu!... Ets un tranquil. No penses més que en tu: la meva salut, el meu repòs, davant de qualsevol il·lusió teva, no són res.

-Què vols dir amb això? digué Falinos. Respongué Clearc: -Si restem, treva; guerra per qui avenci o reculi. Falinos torn

-Han combregat el mestre. -Dimontri de mestres, que sempre troben una excusa o altra per fer festa. En això surt la Socors tota polsosa, amb alguna terenyina i els panys del mocador lligats a sobre el cap. -Encara estem així? -Home doncs ¿com ho vols fer si la casa encara no est

El pilot en cap de l'esquadra, un bordegassot espigat ja, al veure el foraster embadalit contemplant les maniobres, va cridar-li: -Tu, bleda... ¿ Que no hi vols venir a la Mare-Balena? El chor esclat

Aleshores, arrencant-me gairebé la cua del casacot, va udolar: -No ets assabentat de res... de res! ¡Vols provar-me, estemordir-me! Prou que ho trobaré tot sol! -Doncs per què em reteniu? -Vaja, seu- va fer amb una rialla burleta tota estranya. -Vejam: ja que n'ets assabentat... què hi ha, dins el tresor? Vaig tornar a asseure'm.

Cada dia a aquella hora, tornava el pobre vell encorvat, sota el pes dels anys i de la fusta seca... i tenia quelcom de brutal l'espectacle d'aquell home decrèpit, d'aquella deixalla de la vida, rebatent-se i lluitant encara pel miserable mos de pa. -I doncs, l'avi... vos sempre amb la llenya!... -Què hi vols fer, filla! com tu amb la roba!... d'una manera o altre hem d'esperar a la Seca!