United States or Honduras ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No, estic en ple escorcoll d'una qüestió greu; poc dormiré, abans d'haver-la resolta. -Diable!... I aquesta qüestió...?

-No passem s'arada davant des bous- va respondre en Temme amb aire greu. -Quan sàpiga què voleu de mi, us diré es meu pit. Per ara només us veig venir, però encara no ben de cert cap a on penseu tirar. ¿Voleu deixar s'art de sa pesca? -, Temme: de grat i per força. No puc partir-me a trossos i èsser a s'hora en mar i en terra.

Ella migclou els ulls. En tota la cambra impera una calma greu. Només s'hi sent un frec tènue suavíssim, com de sedes.

Un greu pesar li va venir de veure que entretant no tenia més recurs que eliminar, de les seves creacions, l'escalf d'humanitat sensible. Des d'aquella hora endavant, més retret va mostrar-se cada dia, més allunyat de socials contactes, més tancat en si mateix.

Lo consol dels afligits; lo conhort dels necessitats. Donchs be, á n' aquesta donzella un dia li va caure en sort lo tenir de esser devorada pèl terrible drach. Lo desesper del rey, la greu dels cavallers, la tristor del poble no son per ditas.

Tot dient això, Knapwurst semblava greu, recollit; un pensament tendre feia tremolar dues llàgrimes en sos ulls. Pobre geperut, estimava els que havien tolerat, protegit sos avantpassats. I a més, deia la veritat, les seves paraules eren d'un seny pregon. En vaig romandre d'allò més sorprés. -Senyor Knapwurst- vaig dir-li, -heu après, doncs, el llatí?

Havia conegut un jove que tingué un greu accident el dia del seu debut. Havia començat , i havia assolit un aplom meravellós. Anava de cap a cap de la barca manejant la perxa amb tanta ardidesa com traça, plantant-la al davant i corrent fins a l'extrem de popa, com si fos vell en l'ofici. Allò era magnífic, i més ho hauria estat si, per dissort, no hagués donat un pas més, distret tot admirant el paisatge, i no hagués sortit sobtadament de la barca. La perxa s'havia ben enfonsat al fons del riu, i el jove hi rest

Abans de respondre-li, David Sichel prengué un aire greu: -Kobus- digué: -em recordo d'una vella història on cadascú pot cercar el seu profit.

El pla de Barcelona s'estenia a una banda tot aclarit de sol. A l'altra banda Montserrat resplendia amb una parença etèria, sobreeixint d'un embolcall de boires rosades. La solitud i la gràcia del paisatge feren greu la conversa. -Ser

El meu deure, abans d'acollir un acte com aquest, un dels més sants, de més sagrats de la nostra religió, és de recordar-ne la importància a Schmoule. Aleshores, en veu tota greu, es pos