United States or Kazakhstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ell ja ho diu: ¡No em falta més que una caseta a fora! I jo ho crec! Veuen?... Perquè el veig molt afectat amb quatre testos que al balcó.

-Que l'espanta, el nom? Doncs no en trobo, d'altre per a significar que em sento enemic, ara mateix, de tot lo que veig instituït en nostra terra. Dubto de que sàpiga explicar com me trobo foraster a casa, igual que d'aventurer que torna vell a les llars que abandon

Mireu, aquest és vostre camí. VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per aquestes aigües. OLIVIA Dieume, què voleu? VIOLA Jo soc un missatger... OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l vostre missatge. VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella.

-Ja veurà, senyor oncle- féu en Ramon somrient: -veig que vostè es recorda massa de sos companys d'aula i sempre treu al sol sa sotana d'escolàstic, que fa molt temps que ha passat de moda. Deixi's de silogismes i solecismes, d'arguments i d'argúcies, que prou sap que jo no puc pas seguir-lo per aquest camí. Jo no estic pas avesat a amidar-les, aquestes coses, amb el compàs de la dialèctica. Jo sols que regular no és pas destruir i que, si Déu condemn

Pobrissona doneta! Sembla que la veig amb sa humil alpaca grisa, tacada de tinta. Potser un dia, al mateix Glorious Goodwood, o en lloc semblant, a ple aire, s'haur

Comença a caure dintre meu, i més i més, i no hi ha manera d'omplir-me a bastament. -; però ets un bon home en no beure, Davie. -Potser que ho sóc, Jennie, en no fer-me nosa. -I tu em mantindràs i treballaràs per a mi, Davie. -No veig raó en contra; però estigues-te de parlar-me de treball: no puc suportar ni que se'n faci esment.

Ara em sento com un ofec i és que'ls pentàgrames m'entortolliguen com uns filferros i em sento el violí clavat al pit... -El veig perdut, aquest xicot!... pobre Joan el miracler! digué un dels metges que havia arribat aquell dia per a veure'l. -Quin canvi ha fet aquest home en pocs anys! Fins als trenta era un home feliç.

Noi: Veig que les calces que me'n vaig endur son massa bones per estar a fora: se farien malbé i no estem per gastos. Envia-me'n tot seguit unes i entrega-les al barraloner, que ell me les portar

Doncs ha de saber que, en quant mossèn Joan alçava els braços i el salpasser, ja la torbonada feia alto; mes, en quant els baixava, ja la teníem a cavall de la serra, a punt de saltar al pla. Mitja hora bataiera estiguérem així: repudai! tinc i tindré. Ella: «-Que passaré!», i mossèn Joan: «-Va darretru : que no passaràsMes, repudai!, jo que veig que ell començ

Després d'aquesta ensopegada, no goso pas tornar-me'n pel mateix carrer. Veig que el mar est