United States or Bahamas ? Vote for the TOP Country of the Week !


Son pare va escoltar-lo amb un silenci absolut i impressionant. Després va dir-li: -Noi, ja saps que jo sóc republic

-Teresa... soc jo, obre... Teresa! feu la veu d'en Magí en la solitud de la nit. -En Magí! Déu del cel! en Magí- va exclamar aterrada, recalcant-se a les parets. -Teresa! i tornava a ressonar el picador de la porta en la buidor del molí. -Obre!

Llavors Agàsias, fent-se endavant: -Sóc jo, diu -Cleandre, qui ha arrabassat a Dexip l'home que duia, qui ha excitat a colpir Dexip.

O jo sóc un detestable observador, o el cinisme impietós d'en Quimet no era altra cosa que fatxander.

Personalment jo prefereixo muntar, i procuro de no tenir a prop cap menester que em tempti a adobar-la. Si res li passa, l'arrossego fins al primer taller de reparacions. Si sóc lluny per a portar-la arrossegant, m'assec a la vora del camí i espero el pas d'un carro.

L'un, el de errar-me i feu-se errar, perquè jo no soc cap d'aquests astres que diuen. L'altre, el de fer que disminueixi el vostre amor... -Oh, mai, adorada meva! -Doncs, aleshores us ho diré... -Amb aspresa? -, amb aspresa. -Amb acritud? -Amb acritud, ja que ho voleu. Trobo en el llibre massa sang, massa carnalitat i massa terra.

S'ha de dir que la tia Paulina ja havia alçat la llebre, i el pobre Melrosada n'era peix, de tot el que es combinava a base de la seva persona; però no hi feia res: la tia Paulina estava convençuda que en aquest cas en Melrosada era l'element més fàcil de manejar. Li havia tantejat el cor, i el cor s'havia negat. -Millor- pensava la tia Paulina: -per alguna cosa sóc jo qui sóc. Estaríem frescos!

Amb tot i això, jo hauria continuat fent servir el meu do, per a descobrir un nou camí, si l'esperit dels altres m'hagués estat fidel. No sóc un àngel, altrament, i refuso d'esforçar-me en servei de desagraïts. També dubto si Harris i George m'haurien volgut seguir, digués el que digués, i per això em vaig rentar les mans de responsabilitat i Harris ocup

Allavors, en Biel, desfent-se d'un sacotell que duia penjat a tall de sarró de mendicant, va asseure's al costat de la noia, reprenent la paraula. -Digues-m'ho, Malena, que no m'hi tenes, per un mal home. -Per què t'hi haig de tenir? va fer ella, no sabent on dirigir la vista. -Com que tothom m'hi ... i com que ho sóc...

Creieu que ens llucaran? -O Tom! Poden veure en la foscor, igual que els gats. Voldria no haver vingut. -Oh! No tingueu por. No crec que ens empantaneguin. No fem cap mal. Si estem ben quiets, potser ni se n'adonaran de nosaltres. -Hi faré el que sàpiga, Tom; però, Déu meu!, tot jo sóc una esgarrifança! -Escolteu! Els minyons decantaren la testa plegats, i amb prou feines respiraven.