United States or Austria ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ja veurà, que coneixer

-Ja veurà: ens hem d'entendre. Si, com fins ara, no hi ha qui puga rebatre el Cerdà, compti que tot el poble és d'ell. Si surt algú que amb una mica de sort li faci cara, ja li responc que de prompte li pendr

-Ja veurà- féu l'altre amb posat calmós, -ara les presses són sol per vostè, perquè a mi ja m'han escapat. Vagi, doncs, en nom de Déu, que en quant a mi, no podent arribar a Vic, a Vall-llosell amb quatre salts hi seré qualsevol hora que munti a cavall.

Un de gras, ben plantat, que per aquelles festes majors de tot el pla feia tronar i ploure? -Ah! ? Es fill d'aquell? -No, però ja veurà. No em recordo com se deia i ho tinc al cap de la llengua. Aquell és el que va tenir el plet amb el pare del minyó, vamos; que fins van anar per justícia i tot; que tothom n'anava ple... Que per això al pobre de son pare... Oh, li van fer mil picardies!

-Ja veurà, mossèn Joan, és que qui perd lo seu perd el seny. ¿No era ben trist de veure que aquest home s'apropiés lo que és ben nostre?

Ressegueixi la muntanya i ho veurà: aquí els boscos morint de plètora, més enll

Giro esquena, i, tot anant-me'n, encara el sentia cridar: -Vingui a veure els cranis! Torni, doncs: torni, i els veurà! A Harris li plauen les sepultures, les tombes, els fossars, els epitafis, les inscripcions funeràries.

Tres dies després, tocant les cinc de la matinada, traspassava. Llavors que envaí la casa l'onada de les amistats i de les coneixences, ja tot era posat en orde. El cadàver, vestit amb un hàbit carmelità, jeia al despatx, convertit en capella ardent. Una senyora vídua havia pres, motu proprio , una missió ascètica. Escometia a tots els visitants dient-los: -Vingui, vingui: ja la veurà.

La nina pensa que, tan matinet i en paratge tan escondit, ningú la veurà. Fica ses petxines dintre d'una balma, estén son devantal, son sac i ses faldilles en una roca assolellada, i, quan resta en camisa, guaita amb astorament a l'entorn i corre a amagar-se dintre el mar. Alli sent una escalforeta agradosa que es va emparant del seu cos.

-Ja veurà, senyor oncle- féu en Ramon somrient: -veig que vostè es recorda massa de sos companys d'aula i sempre treu al sol sa sotana d'escolàstic, que fa molt temps que ha passat de moda. Deixi's de silogismes i solecismes, d'arguments i d'argúcies, que prou sap que jo no puc pas seguir-lo per aquest camí. Jo no estic pas avesat a amidar-les, aquestes coses, amb el compàs de la dialèctica. Jo sols que regular no és pas destruir i que, si Déu condemn