United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Murmurava... -No, no. Les rieres murmuren, però els torrents... -Bramen. -Bramava. I què era, el que el feia bramar? Això ja era argumentar massa. Un xicot (convinc que no era pas la nostra primera intel·ligència) apunt

La senyora, escabellada i vestida amb descuit, plora i de tant en tant fa un petó a un xicot de vuit anys que arrimat a ella. Aquesta senyora, ja ho hauran comprès, avui ha quedat sense marit, i sense pare la criatura. Un senyor d'uns trenta anys, amb veu d'espantat, diu algunes paraules a la viuda, que és la seva cunyada.

El xicot examin

En es bot no hi caben sinó quatre persones. Han fuit, han fuit! Encara no n'esteu segura? Ai de nosatros! -No! no pot ser! vaig exclamar. ¡No i cent cops no! -Mireu! va saltar el xicot. -Ara s'onada se n'ha dut un rem de trenta quatre: ¿no l'heu vist? Ai de nosatros! Això ès un mal averany. Ai, pubilla! Quants minuts tenim de vida? ¡No us feu il·lusions, no! Això se'n va!

De tant fadigat no podia agafar lo son; aixis es que neguitòs, no podent dormir y no sentint soroll á la botiga, comensá á extranyarho, escoltant ab atenciò. Aquell diantre de xicot tambè s' haurá dormit diguè entre si mateix. No 'l sento picar.... no sento la mantxa.... ¿Que deu fer? Potser dorm! A la seua edat la son es tan dolsa. Y tornava á fer orellas. Mes res; la quietu regnava en la botiga.

Era la veu d'en Volivarda, un xicot pescador, que em cridava amb un llarg -Eeep! des del fons d'un carreró. Ai vatua l'home! ! ¿qui havia de pensar en ell?... De seguida se m'enriol

¡Dos quartos d'ungüent de contracàs! demanava un xicot amb cantarella. -Dos... quartos... de... què...? preguntava distret l'apotecari. -D'ungüent de contracàs, per a mon germ

Un xicot pescador havia arreconat la seva canya i s'era allargassat al cim d'una roca, adormint-s'hi tranquilament. Tot se veia a través de la bravada que s'exhalava de la terra, una fumarel·la comparable a l'ombreta bellugosa que produeix un vidre passat ràpidament per un raig de claror. I ¡quin cant de cigales més seguit seguit davallava de les garrotxes!

L'espanyol, que va pensar: -Ara et pots lluir, crida al xicot i li tira cinc duros. L'inglès, que ho veu, li tira dos lliures esterlines. L'andalús, ferit en son amor propi, dues unces, i, com tots dos eren riquíssims, veu's aquí que comença un verdader combat sobre qui més valor tirar

L'escollit per a fer de patró era un xicot excesivament nerviós, al qual Joskins explic