United States or Montserrat ? Vote for the TOP Country of the Week !
Però calla-t'ho: no vui saber-ne res, de ses seues conxorxes. ¡Ja li cantaré sa canya, jo, an aquest bo de vei que, de tant treure es comptes de sa bossa dets atros, descuida els de sa seua! Ja em sentirà, si no ès sord! El xicot, esmaperdut i adolorat, romangué mut una bella estona, esperant que s'esbravés aquell vent de tempesta.
Desembarcaren. -Ara, Huck, aquí on estem, podríeu tocar aquell forat per on vaig sortir, amb una canya de pescar. Vejam si sabríeu trobar-lo.
Hi era des de les primeres hores de la tarda. Tenia calada la canya llarga, estrebada al seu costat amb tres pedrasses sobre el sapl
-S'heu quedat parat de veure sortir aquest paiu... És un llubarro. Avui n'hi ha una experiència! li fa el pescador carregant la pipa, després d'haver grumejat i parat la canya.
Quan pescava a la canya solia seure amb el cos tirat endavant, les mans junyides a l'entorn dels genolls i la vista perduda cap al lluny. S'hauria dit que estava en oració, i que tal volta obirava ales i caparrons d'àngels allí on nosaltres no descobrim més que boirines daurades i calitges de color de carn.
Amb hams i llinya i pèls de seda, que va trobar dintre un calaix del seu difunt pare, que era estat pescador, s'havia guarnit una canya, i, després d'algunes provatures quasi infructuoses, un vespre pogué comparèixer a casa seva amb una enfilada de mabres i un llobarret de mitja terça, que resplendí argentadament com un comal de lluna, dins la plàcida foscor de la cuina, així que el noi va entrar-hi mostrant-lo a sa mare.
-Oh! I a mi va adobar-me estels, Huck, i va posar-me hams a la canya. M'agradaria que l'en poguéssim treure, d'allí. -Ui! Poc en trauríem, Tom! I a més, no li fora cap bé: l'engarjolarien altra vegada. -Sí, és clar, que ho farien. Però m'enquimera de sentir-los quan el malmenen com si fos un mal esperit, no havent fet res: vet aquí. -A mí també, Tom, mala negada!
-Es va negar amb es llagut de'n Tem... fa tot plè de temps... al mencus dos mesos... fugiu! que piquen! Sobtadament la canya del vell pescador s'arqueja i es sacseja frenèticament, convulsa; el pescador tira i amolla, i d'entre la blavor del mar surt cuetejant un peix tot d'argent. En Jan romangué com extasiat pel dolor, immòbil, amb la boca oberta, els braços caiguts.
El veritable pessebrista té, a més, torns per fer gàbies, sap teixir unes teles per caçar amb les muntes, bagarelles per pescar al riu, filats per anar a les guatlles, fer botets, armar una canya de pescar, fer sombres pels seus néts, guarnint-los la capella i fins si convé un teatre de ninus amb les figures dels vanos vells.
Home d'habituds solitàries, no solia acompanyar-se amb ningú. Sol varava i treia el gussi, sol se'l governava i sol calava i llevava els palangrons, que eren l'ormeig més usual de la seva pesca. També es dedicava a la canya llargues temporades, i ja és sabut que la canya no vol companys: sense comptar que al oncle li haurien servit de poc, perquè no s'agradava d'enraonar amb ningú.
Paraula Del Dia
Altres Mirant