United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quantes vegades s'havia parat allí mateix!... Sempre aquella immensitat clara i riallera, semblava que li digués: «Pit i amunt! la vida és bella! el món és teu; gosa'n sense treva!» I, no obstant, ara semblava que li deia: «Guaita-ho tot, rabeja't amb tot, però ten compte de que no és pas per tu!... tu te n'has d'anar, fulla seca, que la nova florida sorprèn arrapada encara a l'arbre!» I ell murmurava: «Es veritat, és veritat: la terra em crida!»
I mirava a Fritz, que tenia els ulls enterbolits. -Vaja, un altre vas- deia ell. I en omplir-li, li tocava la mà, cosa que el feia estremir de cap a peus. -Et plau el treieleins , Súzel? -És la dansa més bella, senyor Kobus; com voleu que no em plagui! I després, amb una tan bella música!... Ah! que bonica era aquella música! -Ja la sents, Iòsef- murmurava Fritz.
-Oh! i li va bé... perquè tota ella és espontaneïtat, improvització, do de natura... Escriu estrofa sobre estrofa sense el més minim esforç, sense treball, sense pena... ¿Vos recordeu que ja ho dic al llibre: igual que les hi dictessin d'un altre món superior? -Sí, sí... murmurava Obdúlia amb complaença distreta.
Tot allò que m'havia dit Sperver es complia; de vegades el comte, tot despertant-se sobresaltat, es mig aixecava, i amb el coll estirat, els ulls errívols, murmurava en veu baixa: -Ve! ve ella! Aleshores Gedeon movia el cap i pujava a la torre de senyals; però endebades mirava a m
Duia un gec de vellut castany amb botons d'argent, les calces de drap blau, les mitges de seda negra, les sabates rodones i amb grans fermallS de coure, com en el temps antic; i estava assegut, amb les cames creuades, a un recó de l'estufa de faiança de la sala gran. De tant en tant decantava el cap i murmurava: -Bé... bé...
-Rosega'm això- li deia ell; -tens les dents boniques, Súzel, i és per rosegar coses bones d'aquestes, que les ha fet Nostre Senyor; oh, i una altra vegada beurem vinet blanc d'aquest, ja que et plau. -Oh! Déu meu... on voleu que en begui? Un vi tan car! feia ella. -Bé està... bé està... ja sé el que em dic- murmurava ell; -ja veuràs com en beurem!
-Murmurava... -No, no. Les rieres murmuren, però els torrents... -Bramen. -Bramava. I què era, el que el feia bramar? Això ja era argumentar massa. Un xicot (convinc que no era pas la nostra primera intel·ligència) apunt
Paraula Del Dia
Altres Mirant