United States or Saint Vincent and the Grenadines ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Que ets geniüt, noi! ¡Que et creus que dormo! tot ho ! ahir vas perdre tres duros!... I l'Andreu passava les hores a la taverna i els diners se li fonien de les mans com l'aigua que cau damunt la sorra. La dèria de rescabalar els diners perduts i la visió dels seus companys gallòfols de mena, li havien tret tot el delit de feinejar.

L'aspirant a llogater . -Con que, quedem en que són vint-i-dos duros cada mes?... L'amo de casa . -Ca, ca! No hi som, encara, en això, senyor de Campmany. L'aspirant a llogater . -Em sembla... L'amo de casa . -Què li sembla! Em fa riure, vostè. ¿Que es pensa que es lloga un pis com aquell que compra uns pantalons?

-Aquesta ampolleta costa vuit duros. -Rei de la vida! com vuit gallines! ¡Miri, veu aquests mobles són... són... sistema Napoleón quinze! tenen molt mèrit!

Surt el nuvi, després sa mare, tota enternida, el pare panxut i crespat de bigoti, i tots avergonyits, passen de pressa i silenciosos entre els centenars d'ulls que se'ls miren adaleradament per no perdre cap detall de les cares, vestits i joies. ¡Mira la mare, quin vestit tant bo que porta! Quina blonda! Tot és seda! ¡Aquest vestit al menos costa dos cents duros!

Una pastora tota plena de penjarelles retenyides s'acosta a un dels que encara van al ball per a tenir una excusa per portar guants blancs, una volta a l'any. -Ola, Jaumet! Adiós, adiós! La fila de la pastora és de poc tono. L'enguantat li fa mala cara, i només li diu: -Adéu. Ella coneix que el mortifica, i se li atura. -Què tal; encara guanyes vint-i-cinc duros?

Tenia els ulls papalluts i la cara macilenta. La vella va atansar-hi i amorosament va tustar-li el muscle. ¡Deus estar capolat, oi, amb tanta feina! ja et planyo! L'Andreu va mirar-la astorat, de cap a peus. ¿Saps què deia a la noia? ¡que si fa com la jove de can Bou, l'any vinent tindries cent duros i tots salvats!

L'espanyol, que va pensar: -Ara et pots lluir, crida al xicot i li tira cinc duros. L'inglès, que ho veu, li tira dos lliures esterlines. L'andalús, ferit en son amor propi, dues unces, i, com tots dos eren riquíssims, veu's aquí que comença un verdader combat sobre qui més valor tirar

L'enrajolat era tot d'unces espanyoles, la barana de dobletes de cinc duros foradades i enfilades amb fils d'or que feien de ferros. Els poms de la barana, copes plenes de brillants, topacios, esmeraldes i les pedres més precioses; les bigues, corals anats a pescar expressament; les parets, de m

-Com, que en parlarem? ¡Vuit duros que em costa, i no haver-te'l pogut veure posat! -Doncs no patiu més: teniu. Vaig agafar la capsa, en vaig treure el barret, i allí mateix me'l vaig posar. -Vaja, què tal m'escau? vaig dir asseient-me al sofà.

Veiam: ¿quants mils duros perdríem entre tots plegats?... I, donses, encara replicaran?... Nosaltres mateixos... vegin si en el món hi som per altra cosa, que perquè no es pugui dir que no hi som. Aquí tenim el senyor Rafel. Què hi fa en el món, aquesta ànima de Déu?