United States or Russia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ben segur que no: una ràpida consulta a les mirades femenines i als ulls mateixos d'en Víctor m'hauria fet veure que a la tia Paulina se la respectava, se li donava una certa valor, se la tenia per alguna cosa. -Llegeix molt- és tot el que en Víctor havia dit d'ella, però prou sabreu el que en certes ocasions i en certs llavis de valuosa una afirmació com aquesta.

Tot això no ho aprenc ara, perquè quan tu ho asseguraves jo ho reconeixia interiorment, però creia que s'havia d'ocultar per conveniència i per a evitar un mal major. Lo que he après ara és el valor necessari per a publicar-ho i confessar mon tant de culpa. Quan convingui ja en treuré de caretes; però començo per treure'm la meva, prometent formal esmena.

Més endavant, tot rumiant les paraules d'Ethelbertha, he arribat a capir-ne el valor; però, aleshores, confesso que van ofendre'm i indignar-me al punt de dir-li: -Si el teu desig és alliberar-te de mi... -Vejam!

Que vinga tot seguit aquell bon sacerdot. OLIVIA Aon, senyor?... Cesari, espòs meu, espera! DUC Vostre espòs? OLIVIA , mon espòs. Com pot negarho? VIOLA Jo, senyor? No. OLIVIA Ai! la baixesa de ta covardia és qui ofega ta dignitat; més no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.

SIR ANDREU Si d'esser així, més m'estimo fer un acte de valor, perquè avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista com politic. SIR TOBIAS Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor.

Quan l'Andreu fou a les envistes de sa casa va repensar-se. No tenia valor per tornar a trucar i una vergonya d'infant li arrupia el cor. Va amagar-se entre les moriscases que s'alçaven cobertes de neu prop de l'era i agaf

Jo veig, en efeçte, que la paraula esgarriadissa de la gent sense fe, és vana, sense força i sense valor; en canvi la paraula dels que són coneguts com a professionals de la veritat, si una cosa pretenen, no els ajuda pas menys a obtenir-la que la violència dels altres.

Hi romanen set dies; durant els quals Xènias d'Arcàdia, general, i Pasió de Megara, pujant en un bastiment i posant-hi dins el que tenen de més valor, es fan a la mar, picats, pel que semblava a la majoria, perquè Cirus deixava tenir a Clearc els soldats d'ells que s'havien passat a Clearc per tornar a Grècia i no pas anar contra el rei.

Cada una d'aquestes dones es plantifiquen el seu gran davantal blanc, s'armen del seu ganivet, es possessionen del seu tallador, i, en tant que la mocadera fa la distribució de les carns magres per les llangonisses, el blanc i greixos per les botifarres de sang, i les mitjanes per les blanques i demés, donya Rita i sa neboda, que es desmaien durant l'any de veure una rata o de sentir matar un ànec, i que no obstant en aquest dia tenen un valor antropòfic, descarnen els llomillos i costelles deixant l'os pelat.

Aquell continuà, tot menjant-se-la amb els ulls: -Te trobo més hermosa que mai, però traspassada d'un modo que em trenca el cor. ¿Què estàs malalta, filla? -Si, malalta d'enyorament, de passió d'ànima i... de tan fingir un valor que fa temps que el som acabat. ¡Prou que t'ho contava en mes cartes, però tu no me'n creies!...