United States or Mayotte ? Vote for the TOP Country of the Week !


Als dimonis no els agrada gaire que el diumenge els esquitxi, em penso. -No se m'hauria acudit. És veritat. Voldreu que hi vagi amb vós? -És clar... Si no teniu por. -Por! No és fàcil. Que miolareu per avisar-me? -, i vós feu un miol de resposta, si us vaga.

Ella és una bona minyona, dolça i tranquileta; mes entre ella i sa mare sembla que hi hagi com una certa cosa inexplicable, com una penosa remembrança. Pensen sovint l'una i l'altra en aquella tragèdia d'anys enrera, i, al pensar-hi, l'una i l'altra pensen també, sens saber per què, en la veïna del davant.

Però l'ocell romania tot callat, perquè no hi havia ningú que li donés corda: així és que, naturalment, no podia funcionar. La Mort seguia fixant les grans conques buides de sos ulls al seu damunt, i tot era callat, tan terriblement callat! De cop i volta, vora la finestra, hi hagué un esclat de bellíssima cantúria: era el rossinyol vivent, plantat en una branca de fora.

I el front arrugat del gendre, generós de cor, esdevenia ple de serenitat i els llavis tremolosos de malícia de la vella prenien la quietud perduda en les onades de la gasiveria que se la menjava de viu en viu. -Home, no en facis cabal; ¿no veus que és vella? no vols que vagi a mercat, no hi aniré... pero no ho diguis!... -, però ella m'ha dit...

Vull dir que no hi havia pas que fiarse de l'aparent bonhomia del senyor de Serra-Bruna.

-No, Tom: no hi serà, allà: voltar

El vell hi tenia els ulls clavats... de sobte va estendre el braç senyalant-lo i murmur

I fou una explossió d'alegria, al gran aire i a ple sol... l'emoció els ennuegava, sos ulls lliscaven per aquella terra i fugien al lluny... la vida se'ls anava aixamplant al davant seu... i en Jan tot era dir amb veu fonda, com si parlés de dins: -Goita quin de Déu!... i tot és nostre!... i la terra... i l'aire... i tot el que hi ha!... I ella: -Oi que és alegre?

Hecatònim s'aixeca, i de primer antuvi es justifica de tot allò que havia dit, de fer-se amics amb el Paflagoni: no havia volgut dir que haguessin de fer la guerra als grecs, sinó que, podent fer amistat amb els bàrbars, preferien els grecs. Després, com que li demanen consell, invoca els déus i parla així: ¡Si us dono el consell que judico el millor, puguin sobrevenir-me tota mena de béns! ¡Si no, tot el contrari! Aquest consell, és dels que en diuen sagrats, i jo per tal el tinc; per això, si es que us hi he aconsellat , molts seran els qui em lloaran; si malament, molts sereu els qui em maleireu. Jo que tindrem molta més feina si us feu transportar per mar: perquè ens caldr

Això us vinc a dir jo, admirades amigues. Als concerts hi anem alguns a sentir música i d'altres hi van a festejar. Ambdues coses són finíssimes moixaines de l'esperit.