United States or New Zealand ? Vote for the TOP Country of the Week !


Emperò si voleu pledejar una altra causa, vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per la meva orella. VIOLA Senyora...

Caminàrem quaranta dies sense menjar: només bevíem aigua. Caminàrem, caminàrem sempre, quan ens sortia a camí un melodiós brollador de veus innumerables: versicles de salms triomfals flotaven i tremolaven damunt l'armonia: en la maror flautada del càntic la nostra orella era atenta a pescar els versets d'or qui aletejaven com aucells d'immortalitat.

Tota esllanguida s'ajeu com en un llit, i, amb el cap decantat a la dreta, amb una galta i una orella dins de l'aigua, els ulls mig clucs de galvana i una rialleta als llavis, es posa a bracejar i camejar amb dolç moviment. A pleret a pleret, neda fins a les seques; i, després d'haver pellucat en el banc de musclos, joguineja per les ones tot esclofollant-los i menjant-se'ls.

I a quina orella no havien sonat els noms del Gaig, la Bonica, el Pelegrí, el Rúfol, la Flor-alba?

-Qui sóc!... Com s'entén, no reconeixes Gedeon Sperver, el caçador furtiu del Schwartz-Wald?... Oh, ingrat!... Jo que t'he criat, educat; jo que t'he ensenyat a posar un parany, a sotjar la guineu al capdavall d'un bosc, a tirar els gossos damunt la pista del cabirol!... Ingrat, no em reconeix! Mira d'un cop la meva orella esquerra, gelada. -Ara! Reconec la teva orella esquerra. Au, abracem-nos.

-El jaç dur és un remei contra la mandra. afirmava en Quimet; -i una pila encesa no en vol, de mandra: vol ser vetllada com un malalt; i això obliga al carboner a dormir amb un sol ull i amb una sola orella. Quan la disposició del foc en les carboneres exigia aquesta cura i assiduïtat, començaven les penes del bosquerol.

-La senyoreta Odila et vol parlar- va dir tot decantant-se a la meva orella. -La senyoreta Odila!... no estaria pas malalta?

Mireu, aquest és vostre camí. VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per aquestes aigües. OLIVIA Dieume, què voleu? VIOLA Jo soc un missatger... OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l vostre missatge. VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella.

Força pagesos retornen del firal: qui duent un cabrit a braç, com una criatura de bolquers; qui estirant la ferma d'un vedell, que s'emperna en la pols i branda la testa, desesperat de la seva orfanesa; qui tocant un escamot de xais entontits, divagadors i magres; qui fent dringar les glans als nassos d'una truja; qui empaitant un nodrís esquerp, estúpid, que fuig per fugir, sense saber a on, i es fica pels portals i escaletes, i s'esmuny per sota les rodes, fins que es topa amb qualsevulla benefactor que l'engrapa ferm per una orella, i el subjecta, mentre ell en protesta amb una estridència de grinyols agudíssims, que us esquerden les orelles.

Llurs veus escardalenques foren les primeres que ressonaren a la meva orella en mig del silenci sepulcral d'aquella nit basardosa. -Per mi- va dir un dels dos- aquesta roentor no pot ésser altra cosa que el torna-llum del gran incendi de París. -- va contestar l'altre germà. Els prussians deuen haver-hi entrat i s'hauran afanyat a calar-hi foc per tots quatre cantons.