United States or Denmark ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Vaja, calma't- digué Hâan tot rient; -som del teu parer, encara que milers d'austríacs i de prussians hagin deixat llurs ossos a la Xampanya. -Qui sap? Potser bevem en aquest moment la quintaessència d'un caporal schlague ! exclam
-És clar; ¿no sabeu que els prussians, a cents, van a la fira de Bischem? Gent ufanosa, vestida a la darrera moda que ens miren amb menyspreu a nosaltres, els bavaresos. -En bona refè, no; no en sabia res, digué Hâan.
Però a aquella festa hi van prussians a cents, jutges, oficials, una pila de gent d'upa, ufanosa, vestits a la darrera moda de França, i que ens miren amb menyspreu a nosaltres, els bavaresos. Com em vestiré? No entenc en aquestes coses, no es per mi.
-Però, en nom de Déu! digué Katel; -no em vingueu amb els vostres prussians! pobres diables que no porten deu thalers, i que s'ho posen tot al damunt, per a semblar alguna cosa, Nosaltres, som altra gent, sabem on ajeure el cap, de nit, i no és damunt d'un còdol, gràcies a Déu! I també sabem on cal trobar una botella de bon vi, quan ens plau de beure'n una.
Se'n riurien fins a l'altre cap de la Prússia, i aquesta vegada els prussians tindrien raó. -Què cal posar-se? deman
-Impossible, senyor Kobus, els prussians se l'han quedada. -Bé, doncs doneu-nos la del costat. Loerich els precedí cap a l'escala gran. Schoultz, havent sentit parlar de la cambra del general Hoche, volgué saber què era.
Llurs veus escardalenques foren les primeres que ressonaren a la meva orella en mig del silenci sepulcral d'aquella nit basardosa. -Per mi- va dir un dels dos- aquesta roentor no pot ésser altra cosa que el torna-llum del gran incendi de París. -Sí- va contestar l'altre germà. Els prussians deuen haver-hi entrat i s'hauran afanyat a calar-hi foc per tots quatre cantons.
-Eh, eh, eh! va fer Hâan, -aquest Kobus fa unes facècies, de vegades! en diu vinet, d'això! I Schoultz, observant els prussians de cua d'ull, afegí: -Sí, vinet de França; no és la primera vegada que en bevem; però all
-No us penseu que les noies siguin tan ximpletes- interrompé Katel, que aleshores treia de l'armari diversos vestits, i els estenia damunt la calaixera; -les noies també saben distingir entre un ocell passavolant i un altre que és bo per a l'ast; el major nombre s'estimen més de romandre a l'escalf de la llar, i les que miren els prussians, no valen la pena que hom se n'ocupi.
Darrera venien els homes, les dones i tres vells, amb l'esquena acotada i la testa nua, repenjant-se en llurs bastons. Cantaven a chor: Quina és la pàtria alemanya? Quina és la pàtria alemanya? I els vells responien: Amèrica! Amèrica! Els oficials prussians es deien entre ells: -Caldria agafar-la, aquesta gent!