United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Portat per la dèria d'enterar-se de tot, en Ramon no es cansava de preguntar noms de muntanyes, cingleres i masies. Entre aquestes son

PORCIA Voldria que'm tornesses a dir els séus noms, un per un; a mida que tu'ls nomenaràs jo tels aniré describint y així, per la descripció, endevinaràs el meu afecte. NERISSA Primer que tots el príncep napolità. PORCIA. Ah! aquest degué nàixer a l'estable, que no més parla del séu cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mèrit de poderlo ferrar ell mateix!

Estava avesada, per una pila de casos hongaresos, polonesos i russos, als músics de noms estrangers; i el nom de Puigrafegut no li feia feresa. Vam dir-li els perills que corria, per la rancúnia d'En Puigrafegut contra el sexe coquet i refiladís: una rancúnia plena d'injustícies i exabruptes.

Ben mirat, potser jo no anava , perquè el reeixir en mos propòsits implicava l'extinció d'un dels noms més antics de la comarca d'Oliveda. Don Eudald continuava a les fosques, per més que badava els ulls i també la boca.

En arribar amb els nostres sacs de viatge, donàrem els nostres noms, i l'home ens digué: -, , perfectament: vostès són la colla que ha escrit per a un doble esquif. Molt . Jim: porteu L'orgull del Tàmesis .

A la nena li posaren els noms de Paulina, Leocàdia i Maria de la Mercè: Paulina perquè l'àvia se'n deia, Leocàdia perquè la seva mare era una mica romàntica, i Maria de la Mercè perquè va néixer el 24 de setembre. La infantesa de Paulina no va ser molt regalada, que diguem.

-No, no; a mi tant me fa... la que us vinga ... Ho escatiren entre tots, dient noms i sospesant aventatges, i abans de sopar se decidiren, amb aprovació general, per una parenta joveneta que vivia en un mas d'un altre terme, a quatre hores lluny. Feia uns anys que no l'havien vista, mes ja devia ésser tota una dona, per la mida que duia, i venia de bona regàlia.

El cavall s'avenia a romandre quiet a estones per tal que poguéssim mirar a dreta i esquerra i oir els noms del que vèiem. Però res més que els noms: tota explicació o descripció la tallava pel senzill procediment de posar-se a caminar.

Els remaires contestaven en el mateix to, i uns i altres reien xaladament de llurs pròpies gràcies sense agraviar-se dels retrets que es feien i dels mals noms amb què es motejaven.

I a quina orella no havien sonat els noms del Gaig, la Bonica, el Pelegrí, el Rúfol, la Flor-alba?