United States or Papua New Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Entrada a l'embarcació, en asseure-la al banc de popa, es desplom

Va eixir de la cuina un instant, mentre jo, perplex, restava en el banc escó torrant-me els peus, rumiant les peripècies de la jornada i la tètrica vida del Cerd

El jurat va dar aquesta, sentència: El pis de l'inglès és més esplèndid, però l'or es pot vendre, els bitllets de Banc es poden arrencar i fer-los servir: no és tot perdut. El pis de l'espanyol és menos ric, però tot és de cristall. Res valor intrínsec; tot és delicat i trencadís. Si es treu del lloc no hi ha ningú que en doni un quarto: tot és perdut. L'espanyol va guanyar.

No hi havia més remei que tornar al llit; però no m'hi vaig voler ficar; vaig estimar-me més asseure-m'hí amb les cames penjant; i allí, en aquell banc de la paciència, escolta que escoltaràs, esperant les campanades del rellotge, vaig deixar passar el temps com una riuada de dolor. Que n'hi cabien de palpitacions d'un quart a un altre quart!

-No, us acompanyo. Eixiren del banc i sortiren a la plaça. El vell David se n'an

Li plau la visualitat de dalt de la muntanya estant, però li agrada de trobar allí un rètol sobre una pedra dient-li el que ha de mirar, i una taula i un banc, en el qual pugui seure per beure un xop i fer-se el belegte semmel , que ha tingut bona cura de dur amb ell.

Ell, de totes maneres, volia beure una cosa o altra; Va enfilar-se al banc i va ajupir-se per agafar del fons del cove l'ampolla, que no era gaire de bon abastar. S'an

Però res me va causar tan mal efecte com la indiferència de dos pobres mendicaires que, darrera d'aquella muralla d'ànimes en pena, s'eren adormits al carrer, asseguts en un banc vora la porta d'una taverna, com deslligats de tota germanor amb la humanitat.

La Teresa tremolant va apagar el llum que duia i va mirar pel forat del pany. En Magí se havia assegut al banc de pedra. Estava tot canviat; tenia posat de venturós. A la claror de la lluna va anar treient les joguines, i toc

Així vaig sentir que s'explicava un dia un carreter verbós a les portes de l'hostal de l'Avellaneda; i aquest era el pensament de tot el gremi. I, cal dir-ho, molts d'aquells carreters no eren pas uns qualsevol cosa. Els ordinaris d'aquell temps eren persones d'importància a la comarca. No mancava entre ells qui era o havia sigut batlle del seu poble, ni qui tenia banc a l'esglèsia.