United States or Bolivia ? Vote for the TOP Country of the Week !


El llit estava fet, els rajols escombrats, les cadires en ordre; sota el rentamans hi havia un canti ple d'aigua, en el portabugia un tros de ciri beneït, a l'espona una panna de suro; i àdhuc el meu gos, el brau Alí , hi tenia una saca per a jeure. No vaig trobar paraules per a remerciar tanta cura i diligència. -Santa nit! -Santa nit!

L'Adelaida salta del llit, s'abriga amb una bata folgadíssima, i segueix al seu espòs, que li pren la m

En les espatlles començava a sentir-hi la impressió desagradable d'una mullena subtil. Calia decidir-me a cercar l'escalforeta del llit. Vaig pendre el llumet d'oli que parpellejava oscil·lant en el suport ensutjat de la xemeneia. En travessar l'entrada haguí d'estrompassar una mena de farcell que obstruïa el pas.

-Pren un tros de paper. Calia començar pel principi. -Escriu tot el que sigui probable que necessitis. Després ho repassaràs, i ves si hi ha cap cosa de la qual puguis estar-te. Imagina't al llit: ¿què és el que portes? Molt : escriu-ho... amb una muda de més. Et lleves, i què fas? Rentar-te? ¿Amb què et rentes? Amb sabó? Escriu: sabó; i segueix fins que acabes. Després comença amb les robes.

Amb molta exactitud pot seguir-se la lluita, car, cada vegada que el cos és llançat sobre el somier, el llit, justament a sobre el cap d'un home, fa una mena de bot; i, cada vegada que el cos aconsegueix de sortir-se'n, hom se n'adona pel cop que fa al sòl. Després la lluita decreix, o potser el liit s'enfonsa, i hom reprèn el son.

El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el cervell voltes i voltes, arrenc

Un dia en Tanu i la Sila van contradir-se. El pare digué que feia llit i la mare que estava a l'era; i per tot el poble pass

En son llit, la Madrona vetllava sense gosar a moure's ben arrupida sota els llençols... Tenia por, sentia en son cor el trossejament del que pert el seu,... però al mateix temps tenia un altra pena més fonda, un dolor més gran; i era la pena del seu home, el turment que tancava aquell cos, que jeia all

MALVOLÍ ...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia endormiscada...

El poble s'il·luminà. Ningú no féu retorn a son llit. Era la nit més assenyalada que el llogarret hagués vist en tota sa vida. Durant la primera mitja hora, una processó d'habitants desfil