United States or Saint Martin ? Vote for the TOP Country of the Week !


A l'edat de vint-i-un anys, En Quimet va dar un tomb. Tot i continuant en la més dolça ingenuïtat, en les més innocents alternatives d'esblaimament i de rubor quan sentia la veu d'altri, En Quimet començ

Arribaren fins al Criadero i no passaren d'allí, perquè ella tenia esgarrifances. Se'n tornaren a casa i, pel camí, ell, per a distreure-la li deia covardona, delicada d' en Tendre ... Des d'aquell dia no es va llevar més. Per això el senyor Ignasi sempre va al passeig de Gràcia i mai passa del Criadero. La major part dels dies, al dar la volta, sospira.

-Jo... res; però la del primer pis va dir que li havia dat una bufetada i que vostè ni menos s'hi havia tornat, i com que jo vaig sentir el xec... -Embustera, més que embustera! -Si vaig ser jo qui l'hi vaig dar an ella.

Ja estan , però ni que s'haguessin badat el cap no tornaria a dar un tomb per aquí. Sap que abans repetien, entre tots dos, quatre vegades, l'una després de l'altra, la mateixa història, i que, després del primer accident, amnèsics, la repetien de dotze a catorze vegades, l'una després de l'altra? Doncs , això es veu que era poc.

El nebot de la senyora també hi és!... Jo us diré: ell tenia el compromís d'anar a dar els dies a l'oncle, però s'ha aguantat tot lo dia per no trobar gent, que ell amb tot atina.

-La vella bruixa potser ens albira, vaig pensar dintre meu, i aquesta idea em va dar esgarrifances. Vaig estrényer els plecs de les meves calces, i amb la m

Jo li vaig respondre bastant . -Per Déu! va dir; -Knapwurst, en saps més que jo; vui fer-te el meu arxiver... I em va dar la clau dels arxius. D'aleshores ençà, d'això fa trentacinc anys, tot ho he llegit, tot ho he fullejat.

En temps dels romans, hi havia un jove soldat que per sas bonas obras era la enveja d' alguns y lo amich de mòlts. Un dia li manaren que, junt ab altres del seu bras, anés á dar una ordre al prefecte de la ciutat de Amiens.

El jurat va dar aquesta, sentència: El pis de l'inglès és més esplèndid, però l'or es pot vendre, els bitllets de Banc es poden arrencar i fer-los servir: no és tot perdut. El pis de l'espanyol és menos ric, però tot és de cristall. Res valor intrínsec; tot és delicat i trencadís. Si es treu del lloc no hi ha ningú que en doni un quarto: tot és perdut. L'espanyol va guanyar.

Convertiren l'empresa en una imposant aventura, dient: «Ssttot sovint, i aturant-se de cop i volta, i amb el dit als llavis; avançant amb les mans damunt imaginaris mànecs de punyals, i disposant en llòbrecs murmuris que si «l'enemic es movia calia enfonsar-los-hi fins al mànec», perquè «els morts no parlen». Massa sabien que els homes del rai havien baixat al poblet a dar un tom pels magatzems o a abandonar-se a la grifolda; però tanmateix això no era excusa perquè conduïssin l'afer d'una manera que no fos piratenca.