United States or Cook Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Al cap d'alguns instants, aquella bona gent vividora feien via cap a Huneburg, i hom podia sentir-los a mitja llegua de distància com celebraven els pastells de poblet, els kougelhof i küchlen , que ells deien que els recordaven el vell temps de llur infantesa.

Però em jugo qualsevol cosa que a Sid l'estaborniré. Li daré una lliçó! Tom no era pas el noi model del poblet. Coneixia molt quin era el noi model, tanmateix, i li feia fàstic.

Però, sigui pel que sigui, la concurrència hi és escassa; i no pas per falta d'aigua, ni de verdor, ni de bones vistes. No vol dir tot això que en el poblet deixi de formar-s'hi colònia.

Músics i còmics, populars als Estats Units, que estrafan melodies, facècies i figures de negres, generalment pintats de negre. Espècie de missions. A la fi, l'ensopida atmòsfera fou remoguda, i ben vigorosament. La causa per assassinat comparegué al tribunal. Tot seguit esdevingué el tema de totes les converses del poblet. Tom no pogué alliberar-se'n.

Ben aviat es féu sentir un gran aldarull a baix, a la sala; tot el poblet, homes i dones, envaïa l'hostal. Al mateix instant, Schneegans entrava, portant una botella de vi blanc i dos vasos, que deix

-L'he vist- digué el cotxer: -és un gran castell que ja es va esfondrant. A sota hi ha un poblet, una gran escala de cargol, una església molt vella... En aquella contrada hi viu encara molta de gent. Un riu molt gran hi passa a la vora. -, tot això ho heu somiat, em penso- digué el senyor Furbach bo i alçant les espatlles.

Vet ací un indret del Tàmesis ben escaient per a somiar en els dies que passaren, en les formes i figures esvaides, en les coses que han pogut ésser i que no són. Anatema per a tot això! Desembarcàrem a Sonning i anàrem a fer un volt pel poblet. És el recó més màgic del riu. Més aviat sembla una decoració de teatre, que no un efectiu conjunt de cases de rajoles i morter de debò.

Jo vaig conèixer en Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç poblet de muntanya on em deixo caure gairebé tots els istius. En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap interès material, per petit que sigui.

Però no hi havia pas rialles, en el poblet, aquella tranquila tarda de dissabte. La família Harper, i la tia Polly i els seus, s'endolaven amb molt de sentiment i moltes llàgrimes. Una calma inavesada s'havia ensenyorit del poblet, encara que habitualment la calma hi era prou a tot arreu.

Així era com, amb el nas en l'aire, les mans a les butxaques, arribava al cap del poblet, a algun solc de blat, a un senderó que lliscava entre camps de ségol o de patates.