United States or Uruguay ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ara els vasos: a la dreta el de bordeus, per a començar; al mig el del rudesheim , i tot seguit el del johannisberg dels Caputxins . Cada cosa ha de venir per son orde i a son temps: el setrill damunt la xemeneia; la sal i el pebre damunt la taula.

Hâan i Schoultz, després d'haver acompanyat llurs balladores, havien pujat a l'estrada; ell els hi va anar a trobar: -Encarregaràs a Andrés que dirigeixi la teva orquestra- digué a Iòsef -i vindràs a pendre amb nosaltres alguns vasos de bon vi. L'hongarès no demanava cosa millor. Havent-se posat Andrés al pupitre, eixiren tots quatre, de bracet.

Totes les vegades d'abans aquella, Kobus, després de dos o tres vasos, es posava a cantar, amb veu terriblement forta, velles tonades que li passaven pel cap, com el Miserere, l'Himne de Gambrinus, o la cançó dels Tres Hússars. -Això ressona com dins una catedral- feia tot rient. -- deia Schweyer: -canteu .

No parava esment en Kobus i Súzel, que es somreien l'un a l'altre com dos infants, sense dir res, feliços de veure's. Però Iòsef els contemplava amb posat somniós. Schoultz omplí de bell nou els vasos, tot exclamant: -Digueu el que vulgueu, aquests francesos tenen bones coses en llur contrada! Quina llàstima que llur Xampanya, llur Borgonya i llur Bordeus no siguin a la ribera dreta del Rin!

Tothom bevia, i després hom feia un sol topament: tots els vasos tocaven la taula a l'ensems. -Molt ! exclam

Els vasos s'ompliren fins dalt, i Fritz exclamà: -A la Naixença de Nostre Senyor Jesucrist, el Déu veritable de la gent de bon cor! En el mateix instant, Foux entrava. Sa sorpresa fou gran en veure l'hongarès assegut a taula amb el senyor de la casa. En lloc de parlar alt, digué solament: -Us desitjo una bona nit de Nadal, senyor Kobus. -Molt . ¿Vols pendre un vas de vi amb nosaltres?

Els vasos dringaven, uns contra altres!... All

El vestíbul s'obria, al fons, sobre un jardí; a l'esquerra hi havia la cuina; hom sentia el tic-tac que feia l'ast, l'espetegament del foc, l'aldarull de les cassoles. Les criades travessaven el corredor totes cuitoses, portant l'una plats, l'altra vasos; el cellerer pujava del celler amb una panera de vins. -Ens cal una cambra- digué Fritz a l'hostaler; -voldria la de Hoche.

Loerich va eixir, i al cap d'alguns instants va tornar a entrar, tenint sota cada braç una botella sòlidament encaputxada i lligada amb filferro. Portava també unes pinces per a obrir el filferro, i tres vasos prims, resplendents, en forma de paperina, sobre una safata. Hâan i Schoultz, comprengueren aleshores quin era aquell vinet i es miraren l'un i l'altre tot rient.

Hom sentí al mateix instant com el fuet petava a fora, i Zaferi, el mosso de la masia, cridava: -En camí. Les finestres es desguarniren, i mentre l'anabaptista omplia els vasos, el vell rabí, tot joiós, va dir-li: -! Christel, quan seran les noces? Aquestes paraules desvetllaren l'esment de Súzel i Fritz. -Què en penses tu, eh, Orchel? deman