United States or Finland ? Vote for the TOP Country of the Week !
El cas era seriós de debò. La mare apel·l
El que ella estimava més que tot era el jardí del col·legi; perquè el seu pis era tan menut i amb tan poca llum, que allò de trobar-se entre arbres grans i de debò, i trepitjar la sorra, li feia perdre el seny.
A l'Alhambra cridàrem l'atenció ben de debò. En arribar a la finestreta del despatx de localitats, se'ns va invitar, sense gaire polidesa, a entrar per la porta del carrer de Castle (porta dels artistes), fent-nos saber que fèiem mitja hora tard. Amb prou feines poguérem convèncer l'empleat que nosaltres no érem pas els equilibristes universalment cèlebres de les muntanyes Himalaya , i a l'últim ens agaf
El cop de vista era hermós de debò. La gran rostollada semblava un campament, vorejat a dreta i esquerra per filerades de punxeguts barballons, figuraven tendes de campanya. Més all
Harris no ho sabia a cosa certa. Tot el que pogué dir-los fou el nom de la vila on dinaren. Estava cert d'haver-la tinguda amb ell aleshores i d'haver començat junts el camí. Els policies semblava que sospitaven de tres punts. Primer: ¿era realment sa esposa? Segon: l'hauria perduda de debò? Tercer: per què l'havia perduda?
I davant de la pubilla! afegien, tot baix, alguns de més maliciosos. No tardaren els de la colla en conèixer que son improvisat davanter podia passar-se de sa benevolència protectora. -L'ase que el toc, quin cop de falç! deia l'un. -No és pas manco, el pare- afegí l'altre. I començaren tots a apretar de debò.
Quant a ésser jo una estranya mena d'home, va suposar que no estava en mi l'evitar-ho; i, mentre la gent al meu entorn estigués disposada a acceptar-me, era assumpte finit. La monotonia del viure, afegí que era per a tots dos, i en això sí que em compadia de debò.
Jo, que era aficionat a la pesca, amb excuses de fer-me arreglar un volantí o adobar la faç d'una nansa, visitava sovint el bon home, i vaig acabar per ser-hi amic de debò.
No era tot comèdia, no: me veia la partida perduda, i el plor m'anava cara avall; però exagerava les mostres de la meva dolor, perquè, prevalguda de lo molt que el pare m'estimava, comprenia que així el feia patir, i em venjava d'ell. En aquells moments m'hauria agradat fins i tot morir-me perquè el molt tossut se desesperés. Si m'hagués sabut fer venir una basca de debò, ben forta, ben forta...
-Però és que jo no he de fer res per aquí- va dir-me. ¿No puc anar en aquesta direcció? -Oh! no! I ara! Aquest camí és destinat als infants. -Però si jo no els faré cap mal! digué ella somrient. I ben de debò que no semblava capaç de fer-los cap mal.
Paraula Del Dia
Altres Mirant