United States or Pitcairn Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Deuen ésser esplèndids, aquests vestits- pens

Li mudava l'aigua de l'abeurador li netejava les canyes, li posava una fulla d'escarola, li bufava la menjadora, com si hi tingués realment menjar. I demés li feia festes: Ptiiit! Ptiiit!... Però la gent veïna de l'altre part de carrer es mirava, estranyada, la maniobra i a voltes es preguntava: -Un ocell així, tan pintat i tan estrany, que no piula ni es belluga... ¿quina mena d'ocell deu ésser?

En ésser fora de l'avançada, Hâan i Kobus es trobaren dins la boira del riu. -Fa una bella fresca aquest matí, digué Kobus. -Ah, ah, ah! respongué Hâan, fent petar el fuet -ja t'ho havia avisat ahir. Havies de posar-te samarreta de llana; ara, estira't a la palla, company, estira-t'hi. Osque, Foux, osque! -Fumaré la pipa- digué Kobus. -això m'escalfarà.

Per dignitat s'imposava un acte de contrició, una revirada de conducta. Res: mofa per mofa. No és pas tot u ésser despreciat d'un sobir

I, corrent així de boca en boca, va arribar a ésser la feta patrimoni de tots o quasi tots els concurrents a la llotja de prosceni. I la veritat sia dita, era el cas tan fora de lo normal, tan pintoresc, tan exòtic que, per lo extraordinari, quasi disculpava la sèrie d'indiscrecions.

Però fins i tot el daler de venjança hagué de cedir aviat a pensaments més gustosos, i a la fi va adormir-se amb les darreres paraules de Becky, somniosament penjades de la seva orella: -Tom! Còm heu pogut ésser tan noble! S'acostaven les vacances. El mestre d'escola, sever en tota ocasió, esdevingué més sever i més exigent que mai, perquè volia que l'escola es lluís el dia dels exàmens.

-Jo? -... La nit ditxosa que us vaig conèixer... Ella venia amb mi. Havia volgut anar a l'Aula de Conferències, i l'hi vaig acompanyar un vespre que feia la lliçó en Florenci, el substitut... -Ah! -No vareu fixar-s'hi? -. Però us diré la veritat. Si vaig parar-m'hi, no va ésser pas per ella en si mateixa, sinó per qui l'acompanyava. ¡Oh, mercès, mercès, Obdúlia!

De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne ferma recordança, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut honrar confiant-li la presentació d'aquest volum, sense altre mèrit, de part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser l'únic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol d

No del cert els mons que pot haver-hi a l'Univers, però estic segur que l'hauria regalat a qualsevol que m'hagués dut una cullerada de mostassa: fins a tal extrem arribo a ésser pròdig quan desitjo una cosa que no puc obtenir.

Així devia ésser a l'hora de la seva fi la terrible reina Fredegunda. El baró, agenollat prop d'ella, assajava de revifar-la; però al primer cop d'ull vaig veure que la dissortada estava perduda i vaig decantar-me, no pas sense un sentiment de pietat pregona, per agafar-li el braç. -No toqueu la senyora- exclam