United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !
El que havia d'ésser jorn de gaudi i alegria, fou jorn de dol i llàgrimes. L'orfeó que devia estrenar-se amb una cantata al·lusiva, per anar a rebre el diputat i sa filla, assaj
La música atabala i exaspera el pobre minyó; les lluminàries semblen enceses per escarnir el seu dol; i, no obstant, no es queixa de ningú ni de pensament: s'ha fet tant a patir, en ses lluites amb la mar! No es queixa de ningú sinó de si mateix. -Jo en tinc sa culpa, per gamarús. Un gamarús com jo no se la mereix, una noia tan caia. Gran cridòria, xiscladissa, esvalot. -Què hi ha? -Què passa?
La cambrera s'allunyà, i jo vaig romandre encara alguns segons sota l'encís de les meves impressions. Odila s'havia girat. -Ja ho veieu, senyor- digué amb somriure melangiós, -és impossible d'abandonar-se al dol; cal, sens treva, migpartir-se entre els propis afectes i el món.
Cinc anys havien passat, i aleshores caigué un gran dol damunt la nació; perquè tots estimaven molt llur emperador, i estava malalt i li caldria morir, segons deien. Ja era escollit un emperador nou, i la gent deman
Era ben ridícula, aquesta interdicció social de fer música durant el dol! Fóra lleig que, pocs dies després d'esdevenir una mort, la casa mortuòria s'abrandés de rapsòdies joioses o de vils tonadetes de carrer; però... Déu meu!... un esperit fi i honrat bé sabria trobar una música noblement consirosa que acompanyés la dolor en lloc d'escarnir-la!...
Puc fer un juri de que mai he pres comiat de cap dol amb l'ànima tan commoguda. Mes el vell no s'immut
-Com vulgueu- va fer el xaval, desconcertat. -Però... em dol que estigueu ressentida de mi. -T'hai dit que prou , Temme! contest
-Això sí que és cert... ha anat molt de pressa. -Sembla que et dolgui. -No em dol que ella hagi estat llesta pe apendre... em dol no ser-ho tant com ella... He restat endarrerida, comprens? -No del tot.
Una corona reial, però que és feta de fusta pintada, i mantiguda per un tascó de fusta clavat a la paret. Els corcs han atravessat amb llur rosec la corona daurada; l'aranya ha filat la seva tela des de la corona al vas mortuori. La teranyina és una bandera de dol, trencadissa i efímera com el dol dels mortals. Que n'és, de tranquil, el son d'aquells reis! Jo em recordo ben bé de còm eren.
Cantaven amb tanta pena, tot nedant per l'aigua, que ella els féu senyals i elles la reconegueren, i li digueren quín dol els havia fet passar. Dia per dia esdevingué més estimada del príncep.