United States or Solomon Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Agafa-la! és ací rera la porta. Quan te caigui ne compraràs una de nova i me la tornes- va dir-li el vellet que havia deixat la seva arma a tots els pastors jovencells que li demanaven cada estiu. Amb aquella escopeta rovellada que restava rera de la porta hi havien après a tirar tots els pastors i el rector la tenia com un objecte del patrimoni de la parròquia. Era de tothom.

Vull que els interessos del patrimoni no en pateixin i... vaja, no vull anar-me'n a l'altre món amb el remordiment de què mos néts puguin, per ma culpa, veure a mal borràs lo que tant ha costat de conservar.

Un cop les tenien a casa parlaven de despeses, que el pa no allargava com abans, que essent dues podrien repartir-se en dues cases, que si poguessin vendre la mica de patrimoni de la Rosa, comprarien bestiar a la fira de Massanet i tot aniria millor.

És jove, actiu i treballador; amo d'un patrimoni que, si no és comparable amb el de Serra-Bruna, és de lo milloret que hi ha en aquella plana, ben sanejat i lliure de cargues. Jove, amb salut de ferro, ric i amb títol acadèmic, no dubti que pot mirar un poc amunt i trucar a moltes portes, amb la seguretat de què no serien pas sordes.

-Ja veuràs- féu don Eudald, un poc picat. -No es pot pas negar que ens ha fet un bon servei; però, si val a dir-ho, jo també hi he posat el coll, donant tot lo que se m'ha demanat, perquè sàpigues, noia, que el patrimoni de Serra-Bruna, amb unes coses i unes altres, ha rebut una llisada que tardar

I, corrent així de boca en boca, va arribar a ésser la feta patrimoni de tots o quasi tots els concurrents a la llotja de prosceni. I la veritat sia dita, era el cas tan fora de lo normal, tan pintoresc, tan exòtic que, per lo extraordinari, quasi disculpava la sèrie d'indiscrecions.

-Bah, bah, bah! féu don Eudald, que no sabia per a on eixir-se'n. - n'anomena prous, de pobles; però no em convenceria pas. Jo tinc la missió de transmetre a mos fills el patrimoni tal com l'he rebut de mos pares i això ho compliré amb l'ajuda de Déu. Per lo demés, aquí tenim un adagi molt antic que diu: «Cols plantava l'avi...»

Mossèn Joan rebé resignat l'esplèndida herència de son company, i quan, terminada la segona ensenyança de son nebot i posats en regla els assumptes del patrimoni, resolgué retirar-se de nou a la parròquia de sa propietat, se n'emport

Vostè faria com l'hereu de Rodés, que va venir fet un savi de no quina escola de Perpinyà, i tot fent innovacions, si no l'hi prenen dels dits, aviat hauria fet net del patrimoni. -Fets aislats, res proven.

No t'hi encaparris; avui el casament és una operació comercial. ¡Hi ha diner, les altres coses ja vindran, i si no vénen ja se sap que tot no pot ser en aquest món! -Potser tens raó! -Sense potser! Amb el diner tot se fa! deia un elegant d'aquells que gasten molt i no se li sap cap patrimoni.