United States or Lesotho ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sos quatre angles resplendien amb claredat celestial: i dins ella mos ulls atònits veieren al Salvador, amb hàbit d'Emperador, tenint en les mans un ceptre d'or i brollant-li de la boca un cant dolcíssim com de mil orgues.

Ella que em comprèn! ella que s'identifica amb mos propis sentiments, que copsa en l'aire com les flors la rosada matinal.

Aquests pensaments em posaven tot febrosenc; mos ulls foradaven les parets; sondejava amb l'esguard totes les profunditats de l'abisme; furgava al peu de cada torre, en calculava l'espessedat a vora del cim. -Ah! exclamava. -Jo ho trobaré!... Ho trobaré!... Cal que ho trobi! Una mena d'estranya atracció portava sempre mon esguard a la torre de l'homenatge de Gontran l'Avar, encarada a la costa.

Els minyons endrapen precipitadament, asseguts de gairell a les cadires, amb les orelles al carrer i el mirar esbarriat: endrapen precipitadament, i se les esquitllen amb el darrer mos a la boca. El jai roman tot sol a la taula, llemugant, amb ses genives esqueixalades, les calaborques del capó.

-Bah, bah, bah! féu don Eudald, que no sabia per a on eixir-se'n. - n'anomena prous, de pobles; però no em convenceria pas. Jo tinc la missió de transmetre a mos fills el patrimoni tal com l'he rebut de mos pares i això ho compliré amb l'ajuda de Déu. Per lo demés, aquí tenim un adagi molt antic que diu: «Cols plantava l'avi...»

Vaig travessar la cortina de muralla tot corrent, i anava a penetrar sota l'ogiva de la torre, quan una cisterna ampla i pregona s'obrí a mos peus; una escala s'hi capbuçava fent torterols, i vaig veure com l'atxa giravoltava, giravoltava a l'entorn del cordó de pedra, com una lluerna; esdevenia imperceptible, amb la distància.

-Senyor Fanen- respongué Fritz, tot somrient: -he resolt de fer una excursió de plaer a la festa de Bischem, amb mos amics Hâan i Schoultz. Tots els carruatges de la vila són pels camins, perquè és l'hora del fenc; no hi ha manera de trobar un faeton.

SOLANIO Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu mostrava pels carrers: Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla!

Vull que els interessos del patrimoni no en pateixin i... vaja, no vull anar-me'n a l'altre món amb el remordiment de què mos néts puguin, per ma culpa, veure a mal borràs lo que tant ha costat de conservar.

Oh! quan mos ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs me deixen. Què t'ha respost?