United States or Brunei ? Vote for the TOP Country of the Week !


La mare devegades esdevenia delirosa. Alçava els punys, apretava les dents i obria els ulls com esperitada. Un jorn, amb les batolles arborades, encalç

En Bóta esdevenia perillós a certes hores i en certs dies, sobretot durant les tardes dominicals, després de fer malla. Llavors la seva vèrbola adquiria una convicció i una lògica especial.

Vesprejava, i el fred esdevenia agressiu. Les planures del Prat i del Llobregat, que s'obiraven d'allí estant, eren plenes d'ombra i de malenconia. Una boira grisenca assenyalava el curs ondulant del riu. Closa la sepultura, En Lluci

En la seva excitació, petonejava dos cops al mateix nen, en saltava un altre, oblidava qui havia petonejat o no, i havia de començar a petonejar-los de bell nou. Deia que els nens es barrejaven expressament, i jo no estic gaire segur que l'acusació sigui falsa. Per a major dissort, sempre un nen tenia la cara untosa, i esdevenia que aquest era el més carinyós.

En trobar-lo esgratunyant, en Quimet tornava a ajaçar-se, tornava a empènyer fins que la boca de la cavorca era un buidat exacte del seu tors, un contramotllo de mènsula grotesca. El moment solemnial esdevenia més tard, després de repetir diverses vegades aqueixa maniobra i d'esventrar, a cops de magall, mitja muntanya. Dins el fossar, en Quimet furgava amb un estaquirot.

El llibre donava tres o quatre mètodes de comprar sabates. George havia triat el que era escrit sobre Mister X, que esdevenia el més cortès. S'esmentava, amb el botiguer, aquest Mister X, i després, quan per aquest mitj

A mesura que menjava i bevia, esdevenia més alegre i sospirava menys seguit. Després allarg

Una distracció, qualsevol, esdevenia necessària, després d'aquesta conversa. Vaig proposar a George que tragués son banjo i executés una cançó còmica. No cuit

Mes, ni reals ni inventades, en aquells escenaris de paradís no hi havia Eves primicials, ni en aquells boscos dòrics hi trescaven Dianes enciseres, com si el pintor no esperés res d'un amor que si era espiritual esdevenia inassequible, per falles del pensament, i si era de sensació resultava irrealitzable per falles de voluntat. Va ésser la gran crisi de la seva vida.

El xuclador era voltat de gussis i llaguts; quan el mar esdevenia silenciós tots a l'una cridaven: -Mariagneitta!... i roncava la mar,... ressonava la roca... mormolava el vent... La campaneta del cancell va sonar en el silenci que regnava a la rectoria... la porta va obrir-se grinyolant, i una veu apagada va dir tremolosa: -A Maria!