United States or Algeria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després, més lluny, llegí encara, en el mateix to solemnial: -Quan es tracti d'alguna cosa en la qual hi hagi dubte, referent a un bou o un ase, o un animal petit, o un vestit o qualsevol altra cosa, la causa de les dues parts ser

El riu era sols per a nosaltres. Es veia, molt lluny, una barca de pesca ancorada en ple corrent i ocupada per tres pescadors. Nosaltres fregàvem l'aigua i ens enfilàvem entre els marges boscosos sense dir paraula. Jo era al governall. En apropar-nos, veiérem que aquells tres pescadors eren tres vells de posat solemnial.

Els altres quatre viatgers romangueren covards fins al moment que un home de gest solemnial (que pel seu posat i el seu vestit semblava pertànyer a pompes fúnebres) entr

Era ple de gossos que esperaven llurs amos, mentre aquests feien llurs compres a l'interior. Estaven asseguts, pacients, bons i meditatius. Una pau solemnial semblava regnar; un ambient de tranquil·la resignació, de dolça melangia, envaïa la sala.

I després naixien les gotes transparents i pures, dalt de les branques nues que copsaven la neu flonja enlairada com una flor enlluernadora, i en el silenci solemnial de la nevada, s'alç

Quan esperàvem el moment solemnial, vaig sentir una veu que cridava darrera nostre: -Teniu compte amb el nas! Jo no podia girar-me, per a veure de que se les havien ni de quin nas es tractava; però vaig dirigir una llambregada obliqua al apendix nasal de George, qui el tenia en son lloc i no podia modificar-se'l gens ni mica.

Quan el document solemnial fou llegit, la Quitèria no mostr

Dins les flassades, emborrassat cap i tot, les meves orelles percebien el solemnial repòs de l'afrau nevada. Bona estona vaig romandre amb l'atenció fixa, aguditzant els meus sentits, per veure de trobar una remor, un so lleu, quelcom, en fi, que em soporitzés amb la seva monotonia. Per últim, la respiració profunda, sospirosa, del meu gos, es deix

Ni un alè movia l'aire ni un grill aixecava el seu cant monòton, els ocells dormien amb el cap sota l'ala, i, només de tant en tant, els bous de Christel, ajaguts a l'ombra de la façana, amb els genolls doblegats sota el ventre, dilataven un bruel solemnial per la vall silenciosa.

-Fritz- em va dir amb un aire solemnial, -ets un savi, has estudiat qui sap les coses que jo no en conec ni la primera lletra; doncs ! aprèn de que un hom l'erra cada vegada que es clava a riure d'allò que no entén. No és pas sense raó que anomeno aquesta dona la Pesta Negra. En totes les terres del Schwartz-Wald, no pas altre nom; però és aquí, al Nideck, on sobretot se'n fa mereixedora!