United States or Norfolk Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mister i Miss Jones, de Manchester -Els beneficis del cacau. -Una indirecta per a la Societat de la Pau. -La finestra, com a argument medieval -La distracció cristiana predilecta. -El llenguatge del guia. -Com reparar les malifetes del temps. -George prova uns xops. La planeta del bevedor de cervesa alemanya. -Harris i jo ens decidim a fer una bona acció. -La mena corrent d'estàtues. -Harris i els seus amics. -Un paradís sense cacera. -Les dones i les ciutats.

Al principi, en aquell paradís artificial, el poeta-dependent hi posava amb la imaginació una figura de carn i ossos: la de la donzella dels seus callats amors. Era una noia veïna de la dispesa on ell s'estava, que havia vist algun cop traient el cap a la finestra. ¡Quina aparició tan dolça a l'ànima!

Nosaltres, Teòfil, Sergi i Higini, miserables monjos qui cada dia pecam setanta vegades set vegades, pregam-vos humilment a tots vosaltres, santíssims pares i germans, que escolteu amb benevolença ço que us volem contar del nostre viatge al Paradís.

-Sembleu Adam en el paradís! exclam

Quelcom de molt seriós, com s'escau a un capítol de comiat. L'alemany des del punt de vista anglosaxó. -La Providència amb botons i elm. -El paradís del beneit, deixat de la m

¡Beneït sia el Senyor, que ha permés que ses criatures percibeixin, en aquesta trista vida, de tant en tant, alguna alenada del Paradís! Perquè l'amor que no est

I encara digué més el procurador: -Jo vull esser el vostre companyó, i menar us vull i conduir a aquell lloc on teniu voluntat d'anar; car sense mi, no podríeu mai trobar la terra vertadera de la promissió dels Sants. En veritat, jo que a Déu plau que vengui amb vosaltres per donar-vos endreçament i portar-vos, d'ací d'allà, per aquell paradís de les delícies, lo qual Déu orden

Es veu i es sent tan que s'apunyegaria. Parla amb vehemència, i escolta sempre la resposta que desitja; mira amb il·lusió, i no veu altra cosa que un paradís imminent. Era boig.

Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia, les lleis rebudes de l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís encara.

Però els mariners no podien entendre les paraules: així és que es pensaven que allò era la veu de la tempesta; ni era per a ells de veure aquell paradís del fons de la mar, perquè, en enfonsar-se el vaixell, s'ofegaven i només llurs despulles podien arribar al palau de la mar.