United States or Belgium ? Vote for the TOP Country of the Week !
M'embrancava tal volta per altres camins, als quals em cridaven visions més fresques i misteris d'una poesia tot just pressentida, que m'encuriosien; i, un cop la ruta afressada quasi del tot, la deixava també per una altra de més temptadora, que recorria tal volta a salts, a salts. Així és que al cap d'alguns anys la meva cartera era plena de treballs, peró tots incomplets.
Alguns hússars, davant la cerveseria de les Dues Claus, cridaven al vell que portava el sabre: -Rappel! Ep! Rappel!; era, sens dubte, llur mestre d'armes; però ell no respongué i ni tan sols bellug
Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de la feina, i cridaven, trufejant ¡Pareu ment que no eixugueu tot es peix de sa mar! A veure si ageu alguna roassa!
-Tassa, Jaumet, tassa! Endreça els patracols i fes-te enllà, que pendràs mal! li cridaven alguns, quan ja la ramada exitada per l'aldarull de crits, clacs de fuets i mandrons i lladrucs dels gossos aquissats, començva a pendre direcció precisament filant dret a l'autoritat i els seus estaferms.
Per allí a mitja nit les campanes del poblet esclataren en un repic desesperat, i en un moment eixamejaren pels carrers gent frenètica, a mig vestir, que cridaven: -Veniu! veniu! Ja els han trobats! Cassoles de llauna i corns s'uniren a l'aldarull. La gent s'acobl
Sempre anava depressa, fugint de les conegudes escornifladores i sense aturar-se pels portals com feia abans. Aixís que la cridaven tenia una resposta a punt: La truja li pasturava, el pollí no estava fermat, l'aviram allunyada... i la Roser amb febre. -Que no surt la noia, Sila? -Quan s'escau... -Que no's lleva? -Quan s'escau...
-Heu-vos-l'aquí! heu-vos-l'aquí! cridaven de tots costats amb el xop en l'aire: -aquí est
Per fi la cridòria de la nostra gent m'esverà. -Ohè! ohè!... Aquí!... L'avi Mauva, en Vadô, en Cadernera, tots cridaven i es movien com boigs. Fins i tot en Pau Ternal, que suara jeia esternellat, de bocaterrosa, sense habilior de manejar un dit, s'era incorporat ara, com un mort que s'esperités de cop i volta, i llançava un bramul llarg, llarg. -Ohè! ohè, ohèèè!... Era estrany. Aquell home no podia haver vist res: cridava d'esma, per instint d'imitació, per... qui sap?... tal vegada mogut per un poder sobrenatural. Vaig esgarrifar-me tota i em vaig asserenar completament. Què passava? Ens haviem enclotarat: no s'obirava entorn sinó una massa negrenca i bellugosa; i, no obstant, els mariners seguien amb llur crit. Vaig pensar en el De profundis clamabo ad te, Domine . Era una cosa terrible. Mentrestant el mar s'an
Encara li durava l'excitació, que no bastava a calmar la ruixada d'aigua fresca que li queia damunt escorrent-se per ses espatlles i les anques de la bèstia, quan, al passar per sota el porxo d'una masia de gran presència, sentí que el cridaven per son nom des de dalt. Tir
Paraula Del Dia
Altres Mirant