United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Són manies teves... Estàs engelosida: vet-ho-aquí. -Digues-me que és sens motiu. -Est

Oriol lo prenguè y ab un ganivet comensá á ferne talls rodons y del gruix de una pesseta, fins que n' hi va haver prou pera pagar lo que se li reclamava. Los talls queyan damunt de un plat: lo patrò se 'l guaytava recelòs y estranyat. Oriol sens fer cas de la admiraciò del mariner, agafa lo plat y li allargá dihentli: Contéu si es aixó lo que val lo passatge.

I supliquem-vos que doneu fe a la nostra narració, per tal com creiem que millor fóra romandre sens pecat que lligar els nostres llavis amb reat espaventable de mentida. Bona cosa és abscondir el sagrament del Rei, diu l'Escriptura; però revelar i confessar ses obres és cosa honorífica.

Sens dubte hauria regnat temporal enfora i en conservaven la sinistra emoció. Estàvem a darreries de setembre, i no calia pas esperar les bonaces delicioses que la caiguda del garbí dóna a les vesprades del juliol i de l'agost. El mar sentia ja les males humors de la tardor; en el moment més impensat podia pegar-li una rauxa de mal gènit.

Vés-te'n amb la pau de Déu, mes no séns despedir-te d'aqueixa família, i sàpigues que deixes aquí un vigilant fidel que sense ser vist estar

-El que voldria és que tothom s'estigués de tocar les meves coses! cridava com un salvatge, mentre l'agafava de cop i volta. Llavors obria la bossa i el posava dintre, i després, tot mirant-s'ho, feia una pausa sens badar boca, com si s'hagués sentit injuriat. -Què és això? preguntava la tia.

Havent-se fet una mica de públic a l'entorn (i el cotxer treia el millor partit de la broma), vàrem pujar al cotxe sens badar boca, i aquest arrenc

El riu, al fons de la vall, estava ple de polseguera d'or: i els salzes amb les llargues fulles suspeses, els joncs amb llurs sagetes agudes, els vímets i els trèmols parpellejant sota l'oratge, es dibuixaven, com a trets negres dilatats, damunt aquell fons joguinós. Un ocell dels aiguamolls, algun bernat pescaire sens dubte, interrompia el silenci, de segon en segon, amb el seu crit estrany.

Sens dubte ens hi anàvem a esbardellar. Vaig flectar les cames i la cintura amb un moviment instintiu. Però no: l'evolució havia sigut ben calculada pel timoner. Revingué el flux, una ona muntanyosa que corria cap a la costa ens empenyé i aixecà, i en un obrir i tancar d'ulls ens esmunyírem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria entre el niell i la punta de Santa Anna.

Serien ja més endavant, qui sap a on. Que fer?... Vaig agregar-me als passants i vaig seguir el llur corrent enllà, enllà... La corrua caminava lentament, però sens aturar-se mai.