United States or Bosnia and Herzegovina ? Vote for the TOP Country of the Week !
Per mi la Roser té el mal de la meva somera. -Déu te faci bona! llengua de serp! -Prou ho sé! si parlo aixís és que ho puc parlar. Sabeu qui era aquella dona que duia en Tanu amb l'animal? La llevadora de Fustanyà!... Cert com avui he menjat trumfes.
-Cap a la peça, Tanu? -Què s'ha de fer! -Fa bo de veure la cullita... és bona, és bona!... -Sí que hu é! -I la Roser que fa? -Va fent.. Adeu... adeu! i el pare de la Roser s'esmunyia tot seguit, amb la bota penjada i l'aixadó al muscle. Les dones mai no van poder escometre la mare de la Roser.
I el Roser an
-El meu fill és allí, va exclamar la Roser plorant d'emoció, i sortí de l'aigua, com un nàufreg, dient pregàries, demanant clemència. Entre sospirs i sanglots arrib
El gollut ja era a l'altre çantó del llac, i havia passat el riu amb quatre gambades. La Roser, que'l perdé, seguia d'esma, amb els ulls plorosos, la roba esparracada. Prov
-Espero qui-sap-lo de vós- digué el Roser. -Puc demanar quan en veurem alguna cosa? -Em pendré el meu temps- replic
La Roser, sempre callada, passava els dies mirant el seu fill, i el gollut no's movia del costat de la criatura vestida de vermell com una rosella i li tocava el nasset camús amb la punta del dit i reia, reia ple de bonhomia. Tots els ulls de la casa fugien de llurs mirades. Menjaven i dormien, sortien i entraven sense dir-se res. La rialla del gollut esclatava entre el silenci feréstec.
La casa de la Roser és tota bruna. Apar una bauma; tot són negrors. Les parets i el faldar de la xemeneia, la llar i l'escon, el sostre i les eines, els vestits de la mare, la barretina de xeixa del pare... i les mirades i els cors i les ànimes! Tot semblava emmirallar l'ambient de la tempesta paorosa. Entretant la Roser muda i resignada va infantar una noia... i entre aquelles foscors hi esclat
La pobre Roser va passar-se les mans pels ulls, desesperada, i amb el fill fret en sos braços, va posar-se a córrer entre les roques que sortien en mig de l'herba curta, com a ossos de cadàvers mig enterrats.
-Tot té el mateix posat d'antany; enlloc no hi ha progrés visible. El Roser és cobert de roses; mai no sortir
Paraula Del Dia
Altres Mirant