United States or Montserrat ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Home, el barco m'ha agradat molt..., però ¿ja és prou natural, això de sortir negres en aquell temps? -Home... -És que jo estic que allavonses encara no se'n coneixien, i que si de cas tot just... tot just en començava a sortir algun... ¿Ara diu que passa a l'Índia, això? -, senyora... Aquests arbres se crien per allà... Tots aquests són índios. -Ditxosos ells! -Per què?

Quan Eliar, púber tot just, va decidir-se per la vida de l'escena, entre ella i la seva mare va esclatar una dissenció. Volia l'ardent domadora que la nena anés ensenyant pel món, qui sap si a manera de reclam, qui sap si a manera de glòria ètnica, aquella taca sagnant que memorava una raça històrica, rituals sublims, costums pintoresques, tumultuoses maternitats... Però Eliar s'hi oposava.

-Quina calda! digué el vailet, mentre els bous bevien a la pica del costat del pou, rabejant-se en la frescor de l'aigua, tot just pouada...

La mànega, que tan bella angoixa ens havia feta passar, seguí encara rodant per la cala com qui cerca la perduda. Després va arrumbar-se majestuosament a pendre terra pel recó de llevant, i es submergí en la broma, entre la qual tot just s'afigurava, esblaimada, esvaint-se a trossos a trossos. I, puja que pujaràs, s'enfil

I, tot seguit, ¿en voleu, de cossos a la mar? -Ara, ara! ¡S'hora, s'hora.! Alguns es banyen només els peus, altres tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca l'aigua; hi ha qui s'hi rabeja llargament.

Estava pensant en la vila que deixem y en lo cástich que se li espera y 'm deya á mateix: «Deu es misericordiòs y just: essent aixis ¿perque destruheix tambè las casas que no poden haver pecat

Allà, a l'ombra del pabelló, la Pesta Negra va desenrotllar un gran sac, tot somrient. Tot just el comte va haver vist aquell sac, amb tres bots va ésser a la vora del llit, i va recalcar-hi el genoll. Les cortines s'agitaren, el seu cos desapareixia sota llurs plecs, d'ell no en veia sinó una cama, encara plantada damunt les lloses i la cua de llop de dreta a esquerra.

Arieu replica: -Clearc ha aparegut com havent conspirat de fa temps contra Tissafernes i Orontas i tots els que érem amb ells. A això Xenofont respon: -Clearc, vull consentir-hi, si contra els juraments rompia les treves, el seu càstig: perquè és just que morin els perjurs. Però Pròxenos, però Menó, que són els vostres benfactors i els nostres generals, envieu-los ací.

Ja llesta la carta, va quedar rumiós, guaitant per la finestra de la seva cambra el camí de Vilavessant, que, anguilejant fins a perdre's entre dos turonells, semblava arrencar de sota els boscos del comte. La tarda queia: una tarda quieta i tranquila, embaumada de perfums de primavera, escalfada per alenades tebiones que feien bellugar amb lleugers tremolins les fulles nades de tot just.

Però, tot just els meus pensaments s'havien esvaït en les primeres boires del son, quan una remor llunyana, ronca, creixent, em desvetllà. Me vaig aixecar esverat; i encara no estava ben dret que em va envestir una ventada xardorosa, cuidant tombar-me a terra.