United States or Réunion ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Doncs , hi anirem nosaltres tres- va dir Fritz, aixecant-se. -; sempre he servat la millor recordança dels crancs, del pastell i del vinet blanc de Bischem. -Ens cal un carruatge- féu observar Hâan. -Est

Finalment, a la tremor de l'empedrat seguí la fressa menys forta de la carretera; passaren sota la porta de Hildebrandt, i Zimmer, tornant a posar el corn en creu, reprengué el fuet. Dos minuts després, corrien com el vent pel camí de Bischem; els cavalls botaven, amb la cua voleiant.

La vella serventa, que feia mitja a la cuina, obrí una porta. -Entra, Katel- li digué Fritz, -tinc un gran encaparrament: Hâan i Schoultz volen de totes passades que vagi amb ells a la festa de Bischem; tant m'ho han pregat, que he acabat per acceptar.

-Com! ¿sóu vós, Orchel? exclamà; ¿què us porta, tan de matí? Katel avançava a l'ensems al llindar de la cuina, i deia: -Ah! bon dia, Orchel. Senyor, que de pressa heu caminat! Esteu tota amarada. -És veritat, Katel- respongué la bona dona reprenent alè: -he enllestit. I girant-se cap a Fritz: -Arribo per l'afer que Christel va dir-vos ahir a la festa de Bischem, senyor Kobus. He eixit d'hora.

-És clar; ¿no sabeu que els prussians, a cents, van a la fira de Bischem? Gent ufanosa, vestida a la darrera moda que ens miren amb menyspreu a nosaltres, els bavaresos. -En bona refè, no; no en sabia res, digué Hâan.

L'un parlava de sa tia, l'altre de l'àvia; hom hauria dit que havien de tornar-les a veure i fer-les ressuscitar, tot bevent el vinet de la festa de Bischem. Aixi és com l'amic Flritz va tenir la satisfacció de poder anar a l'encontre de Súzel, sense posar en guàrdia a ningú. Podeu figurar-vos si n'estava de content, Kobus.

-Senyor Fanen- respongué Fritz, tot somrient: -he resolt de fer una excursió de plaer a la festa de Bischem, amb mos amics Hâan i Schoultz. Tots els carruatges de la vila són pels camins, perquè és l'hora del fenc; no hi ha manera de trobar un faeton.

-Ara, anem a triar els vestits i el blancatge- es deia tot joiós, estirant les claus del secreter. -Cal que Súzel en resti meravellada, cal que jo faci oblidar la més galant jovenalla de Bischem, i que ella em porti al magí. Déu del cel, vina en mon ajut, perquè jo enlluerni tot el món!

Un cop això va ésser fet, oït i convingut, Fanen va acompanyar-lo fins a fora del pati. S'estrenyeren la , i Fritz, satisfet, reprengué el camí de la vila. Tot caminant, es figurava la sorpresa de Súzel, del vell Christel i de tot Bischem, quan els veurien arribar fent petar el fuet i sonant el corn.