United States or Tanzania ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tan bon punt era el geni desconegut que portant un món d'idees dintre el cap passa sense ésser vist per davant les multituds indiferents; tan bon punt era l'home resignat que caminava a batzegades per la terra, sense gosar alçar el coll del jou que l'aclapara.

I el pobre d'en Biel plorava i reia com la campana, bo i aclofant la testa als designis de Déu i acceptant resignat aquella nova prova.

Mossèn Joan rebé resignat l'esplèndida herència de son company, i quan, terminada la segona ensenyança de son nebot i posats en regla els assumptes del patrimoni, resolgué retirar-se de nou a la parròquia de sa propietat, se n'emport

Lo bon religiòs que no sabia res de la ordre del rey, quan li va pareixer be, cap á la platja feu via y entrá en tractes ab uns mariners pera empendre son viatge. Aquests rebujaren sas ofertas, fentli á saber al mateix temps las ordres que tenian rebudas. contestá lo sant varò resignat. Deu m' ajudará.

Tenia la cara llarga, les galtes flaques, vorejades de dos grans sécs que li baixaven del nas a les boqueres; els cabells fluixos, desmaiats; els polsos amb balma, i els ulls fets de manera que en posició normal semblava que miressin en l'aire i deixaven veure el blanc per sota les nines. El seu aspecte era el d'un home evangèlic: dolç, sofert, resignat.

Jo, pobre de mi, he dut una vida limitada, desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat; la flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta vida arregladeta, sense soroll, he acabat sent una mica feliç i a no envejar res.

Tot d'una va caure rendit, esperant resignat la seva hora i llançant l'escopeta, quasi al mateix temps que se que se li plantava el bander a poques passes, encarant-li el fusell i cridant, amb veu rabiosa: -Ara que ets meu, fill de vacassa!

Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla, l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en tant! Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat!

Passats uns minuts d'agonia, el pobre màrtir, sotmès, resignat, exhaust, declar

Un dematí, al veure entrar la claror del dia per les escletxes de la porta de la cort, el borriquet va provar d'alçar-se... i no va poder. El ferrer, que feia de manescal, a la primera ullada que li va donar va fer el seu pronòstic -Ja ha begut oli! I sol es va anar morint dintre d'aquella cort estreta, lluny de tot, tranquil i resignat... -El borriquet s'és mort!... -Doncs que l'enterrin!...