United States or Romania ? Vote for the TOP Country of the Week !


Allavors aquest munt de runes era un poema vivent en què el misticisme religiós donava forma a les més pures expressions d'un art, model de senzillesa i elegància. Doncs : el pensar que això ha desaparegut, no per un cataclisme de la naturalesa, sinó per la imbecilitat humana, em dóna pena i em desespera. -Ho trobo just perquè ho comprenc i ho sento igual que vostè, Ramon.

Prova que no ni un dit de vergonya el negar l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia, pregunteu an en Fabià. FABIÀ. Un covard, devot y religiós de la covardia. SIR ANDREU Maleitsiga! Si l'atrapo's recordar

La nit era augusta, diàfana: un abisme blavís, immens, puntejat d'estels, que indicaven distàncies confoses en la fondària inacabable. I, a baix, la terra obaga restava muda, amb un callament sant, com recollint amb religiós respecte les irradiacions de lo infinit.

I què li diré, pobre de mi!... Altres persones més autoritzades... Vostè el seu director espiritual... En Víctor no era home de directors espirituals; però va pensar que a la tia Paulina, en aquells moments solemnes, un toquet religiós li vindria com l'anell al dit.

Ja podem dir que entre nosaltres s'ha acabat l'exclusivisme religiós; perquè rendim culte públicament al catolicisme i a la por. Enraonen dues senyores en una cantonada. La una tracta de comprar uns coberts de metall blanc. L'altra li diu: -Vagi amb cuidado que no l'enganyin.

«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant l'exèrcit, ha mort l'esperit militar del país.» «Absorbint, monopolitzant i oficialitzant la idea de Pàtria, ha mort el patriotisme.» «Gens temerari serà, doncs, atribuïr a les mateixes causes l'esmorteïment de l'esperit religiós

No ho pas, Hi hagué quelcom de religiós en la meva emoció: Una música interior em record

Ses sardanes... ja ho crec!... encara es toquen i es ballen amb devoció: aquesta és la paraula. Se ballen amb devoció perquè la seva musica quelcom de religiós, de sant, de... no es pot dir, vaja. Fou el meu mestre de tenora. Ara no penseu que fos presumit: res d'això. Deixava caure a la bona de Déu sa barretina musca, que li penjava com un sac buit per sobre l'esquena.