United States or Mauritius ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Bé, a mi em plauria, indi honrat; però la tia Polly... Mireu, Jim volia fer-ho, però ella no li ha volgut consentir. Sid també volia fer-ho, però ella tampoc li ha volgut consentir. No veieu, ara, que estic lligat, en aquest punt? Si vós us emprenguéssiu el clos, i passés qualsevol cosa... -Oh! Romansos! Tindré tant d'esment com vós mateix. Deixeu-m'ho provar.
Vol provar la pesca del llobarro; però encara no l'ha començada quan un xivarri inesperat que sona al seu darrera li fa girar el cap. -Què ès això? Què hi ha de nou? ¡Sant Cristòfol, home, Sant Cristòfol! El xicot fins aquell instant no havia hagut esment de la diada. Arreplega els seus estres i va a posar-se en fila amb l'altra gent.
Aquí hi ha un potet de pomada que ni menos ha servit; tot just es repara, i val set pessetes i mitja. Li dic que no he deixat res per a provar. -Res! Es valen de l'ocasió. ¡A on s'és vist fer pagar set pessetes i mitja d'un pot tan petit! Jo no sé com el Govern tolera aquestes coses! ¡Desgraciat del que ha de raure amb aquesta gent!
En altra ocasió vam provar l'aigua del riu, però no fou pas amb èxit. Havíem menat la barca a un angle del riu, prop de Windsor, per a pendre el te. El nostre càntir era buit: es tractava, per tant, d'anar-nos-en sense pendre el te o utilitzar l'aigua del Tàmesis. Harris era de parer que no havíem de refugiar-nos de l'aventura.
Vós no sou digne de viure en una barca! Doneu-me el garfi. Vaig provar de fer-li veure com era de còmica la cosa, però inútilment. George, de vegades, és refractari a fer-se càrrec d'una broma. Llavors, passant a un altre assumpte, digué Harris: -Proposo de fer ous remenats, per al desdejuni. Els faré jo mateix. És una de les meves especialitats en les excursions.
Jo vaig provar aquestes sensacions quan Harris i George remaven i jo duia el governall.
-De res no serveix- deia el petit anglès -tractar de provar una cosa a un alemany. No sembla sinó que no us entén. Figureu-vos que vaig veure una primera edició de Els Bandits en una llibreria de vell de la plaça de Georg, i vaig entrar per demanar preu. El llibrer, que era un vell prou estrany, em va dir que vint-i-cinc marcs, i continu
-Què et passa? -Res!... mira... Ja t'ho diré- féu amb un gran misteri desitjant dir-ho tot per veure si desfogant-se, se li desfeia aquell nus que li apretava el cor i li escurçava el respir. I com la vegada que va provar de dir-ho al seu marit, va esgarrifar-se de vergonya i es torn
No penseu en entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi, pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa.
Paraula Del Dia
Altres Mirant