United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Perquè, comptat i debatut, no era pas cap dolent, en Jan, sinó un desgraciat que ni el consol d'aixecar els ulls en l'aire per demanar a Déu la resignació que li calia, li quedava.

Si es vol pendre la justícia per la seva , li costa una pallissa, i si porta la queixa als seus pares, aquests li diuen: -, home! No veus que són petits? Quan l'hereu és gran, diran vostès, se la passa més que els altres germans, perquè li toca tota la moma. Doncs s'equivoquen: quan és gran, és més desgraciat que mai.

Aquí hi ha un potet de pomada que ni menos ha servit; tot just es repara, i val set pessetes i mitja. Li dic que no he deixat res per a provar. -Res! Es valen de l'ocasió. ¡A on s'és vist fer pagar set pessetes i mitja d'un pot tan petit! Jo no com el Govern tolera aquestes coses! ¡Desgraciat del que ha de raure amb aquesta gent!

Déu meu! ¿Es possible que, sia tot el país un exemple d'anarquia desfrenada com aquest poble desgraciat? ¿No es trobarà, en un lloc o altre, un recó on amagar-nos i reposar tranquilament lliures de les terribles angoixes que aquí ens malmeten la salut? Serra-Bruna 29 octubre.

Doncs, tornant amb el meu mal... -Ah, ; per què no m'ho deia, tonta? ¿Sap què deia el meu sogre? «¡Desgraciat del que ha de tractar amb metges!» I tenia raó; perquè es veuen uns desenganys... Ahir mateix van enterrar l'amo de la casa. En vol, de metges? Més n'hi hagués hagut! Allí d'ampolles, de pegats, de putingues... -Pst... jove! ¡Miri que li cau l'agulla del monyo! Endemés... què deia, jo? Ah! Van començar si ser

Seràs un desgraciat! -em deia ell- i jo li responia: ¿Que ho ha estat vostè amb la mare que no era rica? -Gran escàndol. ¡Això és faltar al respecte. no tens món! i fins un altra baralla no ens dèiem res. Jo, francament crec que amb l'amor no s'hi poden fer jocs. L'amor és massa gran i la vida és massa curta. Pel poc temps que un home és a la terra cal restar-hi com un cavaller!

I el desgraciat guarda cridava: -On diable s'havien ficat? No tingueren altre remei, per poder sortir, que esperar que tornés de dinar un altre guarda ben capacitat del seu paper. En opinió de Harris aquest laberint és molt atractiu, i determinàrem fer tots els esforços per persuadir George de visitar-lo en retornar. El Tàmesis endiumenjat. La indumentària que ha d'usar qui vagi per sobre l'aigua.

-On vas, desgraciat? ¡et jugues el teu esdevenidor! li crid

El pas del desgraciat per entre els dos rengles de cases de Cassanelles va ser el d'una ventada.

Ves si jo havia de casar-me amb una dona del gust del meu pare! ¿i si després era desgraciat? quina recança tota la vida! El meu pare des del fossar, ¿quin remei m'hi haguera donat? -Què vas fer, doncs? va preguntar En Martí amb neguit.