United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !


Trobo un conegut, i, tot saludant-me, em diu; -Adéu: me'n vaig a la torre. -Alto! dic jo. ¿Aquest també una torre? I tot passant, sento que una senyoreta diu a un jovenet: -Dem

No haureu de donar ni un cop de rem. -Almenys eixim ben endegats. -Molt . Necessitem pa i vianda, i les pipes, i un saquet o dos, i dos o tres cordills d'estel, i algunes d'aquestes coses de nova mena que en diuen mistos . Ja us dic jo que quí sap les vegades vaig desitjar de tenir~ne uns quants, en ésser all

He vestit els dos nois petits en una esgarrapada i he dit a la minyona: , emporta-te'ls i no tornis fins a entrada de fosc; que li asseguro que em tenen fins aquí. -Ja ho crec. Jo ho dic de vegades. Ja prou creu la senyora Marieta d'haver de bregar amb cinc votabants. -No me'n parli. Criatures! ¡no qui en demana! I si ara són cinc i no em deixen una hora de repòs vegi avui per dem

Més aviat us confiaré que la Lola que dic una certa cara d'ocell. A Barcelona és indiscutible que hi ha una mena de dona bonica amb cara d'ocell. Mil noms se m'acuden que és inútil estampar. Però no us cregueu que la retirança a un ocell sigui penyora de versatilitat. Precisament el menys observador reparar

Quants anys , vostè? Com se diu? L'aspirant a llogater . -Em dic Narcís Campmany. L'amo de casa . -D. Narcís de Campmany? L'aspirant a llogater . -Sense el de . L'amo de casa . -És llàstima. Si es queda amb el pis ser

Hissa!... Jo em desmancalo d'un rem que val una pila de pessetes. Hissa!... Jo pago l'encesa de l'altar. Hissa!... Jo corro amb les dispeses de la minestra. Hissa!... Ara vols... Amarra! dic jo. ¿Te sembla si la meva ès cara de fer babarotes pels carrers? ¿Que dormim, tita? Uix! Jo no he promès res.

-N'esteu ben segura d'haver vist això, senyora? -Si n'estic segura!... -És estrany! -, massa que ho ; però ¿què voleu que us digui? És com us dic! Ah!

-Ho dic- afegí ell com si no hagués sentit la resposta -perquè ara mateix acabo de sentir-li que, des de fa algun temps, nota en si com un canvi de naturalesa a impulsos de sensacions noves, penes, i disgustos fins ara desconeguts; i aquestes paraules, si no les hagués pronunciades vostè, haurien sortit de la meva boca, perquè elles retraten igualment l'estat de mon esperit.

LANCELOT Tots junts han fet una conspiració... Jo no us dic pas que veureu una mascarada, més si la vegessiu, compendré aleshores perque la sang me raj

Us deixaria parats si tinguéssiu la sort de conèixer-lo. D'això jo en dic pura saviduria, i no tan sols per al cas de que es tracta, sinó referint-me i tot al viatge pel riu de la vida, en general.