United States or French Southern Territories ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Això no ès viure... ¡Llampus, quina rampa en es clatell!...... ja podeu riure, ja ¿Que us penseu que no hi heu d'arribar mai, a veis? Pena de mort hi teniu. Vaja, jo no m'hi puc estar, amb es cap baix; no puc! M'esmaluco, m'enrampo, m'ofego... Si aquesta mala pua de Rosó tingués cor de cristià, no em deixaria patir així. -I ara, l'avi! Ja hi som? ¿Ja em cerqueu es cos?

Us deixaria parats si tinguéssiu la sort de conèixer-lo. D'això jo en dic pura saviduria, i no tan sols per al cas de que es tracta, sinó referint-me i tot al viatge pel riu de la vida, en general.

Oh! no us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la terra, fins que sentissiu pietat de mi. OLIVIA Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixença? VIOLA Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc gentilhome.

Ells també devien haver patit, potsefer que no tant com jo, però, qui sap? Mai més no em deixaria combregar amb unes rodes de molí tan estomagoses.

Estúpids ells i estúpid jo, que els havia creguts! Que se n'anessin al diable a fantasiar visions d'espant sobre paraules obscures, que a parlar de bona fe no entenien ells, ni ningú. Vaig indignar-me interiorment. Torturadors de la humanitat, flagells del món, més perniciosos que la fam i la pesta! Mai més no me'n deixaria enganyar. Voldria demostracions clares.

Desitjaria veure Miller aferrant-s'hi. -Oh! i jo! Digué Joe. -, faig la juguesca que Johnny Miller no podria ni tastar-ho. Només que fes una flairadeta, a ell l'en deixaria convençut. -En bona refè, Joe. Escolteu: em plauria que ens poguessin veure, els minyons, ara. -A mi també!

Haver de respondre a la seva germana és més terrible que tot. En Quiquet aquell matí ha descobert el misteri del seu cos. Ara descobreix el pudor de la seva ànima. Li sembla que es deixaria matar abans de confessar la veritat. Però el sofriment augmenta d'una manera terrible. I, tanmateix, la família haur

I sentiren com el mentider cor-de-roca conjuminava la seva serena declaració; i esperaven a cada moment que el cel claríssim deixaria caure els llamps divinals damunt sa testa, i s'estranyaven de veure per quant de temps el càstig anava essent ajornat.

Des del balcó l'ensenya als veïns; el fa tastar al sogre o a la cunyada que l'han anat a veure i cada vegada que passa a prop de la galleda, l'aixeca, se l'acosta carinyosament al nas, i quasi s'alegraria que el noi n'hi fes alguna, perquè per càstig el deixaria sense postres i li tocaria a ell una tallada més. ¡Vés de quina manera més impensada es pot endurir un cor paternal!