United States or Moldova ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un altre mosso, amb el qual va discutir el nostre, havia sentit a dir que la sortida era del moll núm. 1. Quant al cap de l'estació, aquest tenia la convicció ferma que el tren sortiria de la línia d'avantguarda. Per a tranquil·litzar-nos pujàrem a veure el director de vies i comunicacions, el qual ens va respondre: -Vinc de trobar un home que m'ha dit haver vist el vostre tren al moll núm. 3.

¿Què us en sembla, Miquel, d'aquest ninot per a les oposicions de Roma? Després de calçar-se les ulleres, el porter va examinar el dibuix amb ulls de coneixedor i, al cap d'una bona estona, va respondre com aquell dilettante cèlebre a l'oir els primers acords de l'obertura... -Em sembla que m'agradarà... -Es a dir que ho trobeu ?

Perquè és clar que essent els vostres amics i els nostres, procuraran donar-nos a vosaltres i a nosaltres els millors consells. Llavors els bàrbars tenen entre ells una llarga conferència, i es retiren sense respondre res. Amb aquesta metàfora Tissafernes insinua que, ajudant-lo els grecs, pretindria a la corona.

I anava ja a tirar carrer avall, quan el ferrer, que fins aleshores no havia badat boca, li va dir, tot d'una, després d'un gran esforç: -És dir, que et decideixes a llaurar dret? -No en faria poc, de temps, que hi llauraria, pel meu gust! va respondre ell, amb certa recança. I va afegir, com si parlés amb si mateix: -Emprò costa molt, de seguir la rega, si a un l'agullonen per fer-l'en apartar.

-No tornarà- va respondre el vell amb veu sorda. En això, en Cadernera, que no havia desemparat el quadret, contemplant-se'l llaminerament, estir

La porta estava oberta, i vaig destriar, darrera la donzella, Sperver, amb les galtes contretes, el posat esmaperdut. Va acostar-se de puntetes, i féu, decantant-se envers Odila: -Oh! senyoreta, senyoreta... el comte és tan bo! Només que diguéssiu: «potser... veurem... més tard!...» Ella no va respondre i conserv

-Sens pecat fou concebuda- va respondre la vella majordona que sortí bo i fent mitja. -El senyor Rector? va dir tot decidit en Fitora. -Prou... prou... qui diré que'l demana? va fer la majordona tota astorada de veure acoblats en l'entrada, aquell estol de captaires que mai anaven a missa. -La colla de l'art- feu tímidament la Monja tota plorosa.

No vaig respondre: ja feia via cap a Brisach. Veia all

Aquest Goyles era un home gras, de gestos paternals. Vaig dir-li el meu projecte d'anar bordejant les illes holandeses i pujar després cap a Noruega; i a tot això ell, responia afirmant, aparentant un gran entusiasme per l'excursió, i afegint que hi trobaria un veritable gaudi. Tot seguit tractàrem de la qüestió del proveïment, i el seu entusiasme augmentava. La quantitat de queviures apuntada per Míster Goyles confesso que em va sorpendre: Si haguéssim viscut als temps de Drake i l'Amèrica espanyola, hauria sospitat que es preparava per a quelcom fora de la llei; però ell reia d'aquella faisó paternal, i em va respondre que res no era exagerat. Cas de sobrar cosa, la tripulació ho arreplegaria i s'ho emportaria a llurs cases... Sembla que era el costum, i, malgrat semblar-me a mi que anava a fer el proveïment d'aquella gent per tot l'hivern, res no vaig objectar per no semblar coquí. La quantitat de beguda que calia, també va sorpendre'm. Vaig parlar del que precisaríem per part meva, i Mister Goyles parl

-Conto que - va respondre en Pere, mirant en la intensa blavor que tot ho esbarzerava.