United States or Jamaica ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el rés més fervorós de la gentada, vaig compendre que ens atansàvem a la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida.

Però el que sobretot plaia al senyor Ginjoan en la Quitèria era la seva polidesa, la seva humilitat, la seva docilitat, sos mots plens d'una rústica i infatigable deferència, sos gestos d'esborrament i d'immolació.

La lleugeresa dels seus gestos indicava prou que era ella la veïna de les corredisses nocturnes.

D'una banda, la comteseta ansiosa, de l'altra, Sperver, procurant de llegir en els meus ulls el que pensava, atent, espiant els meus menors gestos... m'imposaven una penosa cohibició. Tanmateix, vaig reconèixer que no hi havia res de seriós a empendre. Vaig deixar el braç, vaig escoltar la respiració.

Si vol evocar-los troba més aviat aquestes fotografies que sa figura mateixa: la inflexió de les veus i el caient dels gestos se li han esborrat fa temps de la memòria. Tota la seva família és l'Angelina. Fa trenta nou anys que viu tot sol amb ella. Ella que en son pensament tothora una imatge directa i cordial!

Demés, no hi ha ningú que pugui cantar-la com ell: sap servar una gravetat tan gran tot el temps, que es podria creure que recita una tragèdia. I aquesta actitud fa la cosa més original. Mai no deixa suposar, ni pel seu to ni pels seus gestos, que canta una cosa còmica, puix treuria sabor a l'obra interpretada. El seu aire grave, patètic i tot, esdevé una broma irresistible.

Tots dos posen mans a l'obra i comencen amb extremada alegria, amb gestos i mirades que deixen entendre quin és llur objectiu: com si volguessin dir-me: «¡Apreneu com es fan aquestes cosesJo espero, sense badar boca.

I, tot parlant, el vell rabí feu gestos tan còmics, imit

Vaig tenir encara presència d'esperit a bastament per a tirar-me al marc de la finestra. El comte va entrar, tot mirant la vella, amb els trets ben rígids. Es parlaren en veu baixa, tan baixa que em va ser impossible de sentir-ne res, però llurs gestos eren expressius: la vella senyalava el llit! Van acostar-se a la llar de puntetes.