United States or Timor-Leste ? Vote for the TOP Country of the Week !


Senyor, apiadeu-vos de nosaltres! Katel, imagineu-vos! quan va entrar tota esverada i va veure el pobre Fritz estès allí, pàl·lid com un difunt! Va aixecar les mans al cel, cridant: -Déu meu! Déu meu! pobre senyor! Cóm ha estat, Orchel? Mai no l'he vist així. -No ho , senyoreta Katel; estàvem parlant de Súzel, tranquilament... ha volgut aixecar-se per a agafar un vas d'aigua, i ha caigut!

L'estanquer ha dit: -Senyoreta Montoriol: a casa d'aquesta senyoreta també l'han passada. Un cop presentades d'aquesta faisó tan planera, davant d'un tema fàcil i passionant, la conversa ha començat resoltament.

A les nou, ja era en presència de la senyoreta Odila i l'assabentava dels esdeveniments que acabaven de complir-se. Havent-me'n anat tot seguit vora el comte, vaig trobar-lo en estat molt satisfactori.

-Sento vivament, senyoreta- féu en Ramon un tant desconcertat -el compromís en què em posa d'aparèixer com un ingrat, essent així que mon agraïment per l'honra que m'ofereix és superior a tota ponderació. Consideri que quan m'he posat en camí, malgrat el temps que fa, és perquè sèries ocupacions me reclamen a Vich aquesta mateixa nit.

-Què passa, company? -Això ha estat un cop de sabre en honor de la senyoreta Grédel, la cuinera del Bou Roig. -Ah! -! Un cop de punta a fons i sense parada; ja era massa tard. -I on ha tocat? -Una mica a sota del testó dret. Schoultz allarg

Vaja, vaja!... , doncs, que entri: fa més de cinc mesos que no l'he vista. Katel es girà: -Súzel, el senyor demana que entris. -Ah! Déu meu, senyoreta Katel! Jo que no vaig mudada! -Súzel! crid

Després aparegué una senyoreta bruna, d'ulls negres i de cabell negre, que romangué muda per un moment sensacional, assumí una expressió tràgica, i començ

-Has de ser més tret, fill meu, i apendre de fer compliments... No semblava pas que estiguessis al costat d'una senyoreta de ciutat, sinó que anessis a confessar...

-No t'atorrollis, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu havies mirat la vídua Avellana amb insistència; que la vídua Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el confés de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els vostres desitjos es realitzessin santament... -Mira, Ignasi: jo estic boig, estic malalt; no què em passa!... No què fer.

No si la senyoreta Buxareu és el dimoni que em vol perdre, o és el meu àngel de la Guarda. No si estic enamorat o no n'estic: aquesta vídua Avellana, que no conec, tan aviat m'atrau d'una manera irresistible, com em sembla que no res que veure amb mi. -Vaja, Gaspar, vaja: no n'hi ha per tant, no n'hi ha per tant; calma...