United States or Spain ? Vote for the TOP Country of the Week !


...l'armari. Lola repetí dintre seu, maquinalment: -L'armari. Però aquesta paraula no li suggerí cap imatge. Com si hagués dit un mot persà. Marit i muller seguiren avançant cap a llur casa, i els hauríeu sentit que picaven, i com el vigilant responia amb un crit modulat, que s'allargava en la nit.

Tot sembla harmonitzat per una vida nova, menys En Quel, que feia uns quants dies estava tot cap baix. La Margarida havia perdut aquella alegria. No cantava mai, ni reia, ni responia tan sols. Passava estones llargues com ensunyada. Feia un posat de bajana! -Que no et trobes ? Mira tot com floreix! -Prou! -Que no estàs contenta? -Prou! -I dôs, per què fas aquest posat? -Tinc son!

Comptat i debatut, ¿qui els en responia, que aquell aire mansoi que havia agafat, d'algun temps ençà, en Biel, no era la pell d'ovella amb què disfressava la seva mala sang? Amb tot, aquestes temors es quedaven encauades pels dintres dels que se'n sentien corpresos, i en Biel no n'havia esment.

La Sila passava el dia plorant i maleint; en Tanu, aquell home cepat i bo, que s'adormia de tant en tant, probava d'aconortar-la i no'n treia res. La seva dona li responia insultant-lo i amenaçant-lo.

Aquest Goyles era un home gras, de gestos paternals. Vaig dir-li el meu projecte d'anar bordejant les illes holandeses i pujar després cap a Noruega; i a tot això ell, responia afirmant, aparentant un gran entusiasme per l'excursió, i afegint que hi trobaria un veritable gaudi. Tot seguit tractàrem de la qüestió del proveïment, i el seu entusiasme augmentava. La quantitat de queviures apuntada per Míster Goyles confesso que em va sorpendre: Si haguéssim viscut als temps de Drake i l'Amèrica espanyola, hauria sospitat que es preparava per a quelcom fora de la llei; però ell reia d'aquella faisó paternal, i em va respondre que res no era exagerat. Cas de sobrar cosa, la tripulació ho arreplegaria i s'ho emportaria a llurs cases... Sembla que era el costum, i, malgrat semblar-me a mi que anava a fer el proveïment d'aquella gent per tot l'hivern, res no vaig objectar per no semblar coquí. La quantitat de beguda que calia, també va sorpendre'm. Vaig parlar del que precisaríem per part meva, i Mister Goyles parl

-, és bonic! responia Kobus, tot pensant en l'efecte que ell produiria a la petita Súzel amb aquella superba pitera estesa sobre el païdor i aquells punys, vorejant-li el naixement de la ; ¿penses, Katel, que moltes de persones siguin capaces d'apreciar aquestes coses? -Moltes de persones!

-, - responia l'hongarès, tot baixet, -la sento, Kobus, i em fa plaer... estic content! Mirava Fritz fins a la fondària de l'ànima, i Kobus es sentia tan feliç que no sabia què dir. Mentrestant, les tres botelles eren buides; Fritz, girant-se a l'hostaler, va dir: -Loerich, dues més! Però aleshores Christel, deixondint-se, va exclamar: -Senyor Kobus, senyor Kobus, què us heu pensat?

-Pas que et cregui! li responia en Quimet. ¿Voleu jugar que mai vindria a rescaldar les meves piles ni a traginar els meus boscalls? -Si tan ple de la seva gràcia estiguessis... potser , home, potser ! -Ja l'ajudar

I quan una veu llunyana, eixida de les obagors del mar, responia simpàticament a la canticela de la platja, ¿com dir la melangia que s'apoderava del cor, i el sentiment germanívol amb què un hom se delia pels navegants invisibles, perduts en la fosca immensitat de les aigües? Per altra part, el silenci no era tampoc mai pesat.

Tota la ciutat parlava de l'ocell meravellós; i si, en trobar-se dues persones, l'una deia a l'altra: -Ros, i l'altra responia a la una -Nyol, en acabat sospiraven, havent-se entès perfectament. A onze fills de fabricants de formatges els fou donat el nom de rossinyol; però cap d'ells en va sortir amb veu.