United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Calia que em retés a la evidència... Però aleshores ¿què volien dir aquella escena nocturna, aquelles relacions amb la Pesta Negra, aquell simulacre esfereïdor, aquell remordiment en el son, que arrossegava en els culpables a trair llur passat? M'hi perdia. Knapwurst va tornar a encendre la pipa, i me'n va oferir una que jo vaig acceptar.

No va acabar la seva frase i, tot senyalant-me, a cinquanta passes, darrera la costa, un ésser aclofat entre la neu: -La Pesta Negra! va fer, amb un accent tan trasbalsat que jo mateix vaig ser-ne tot ferit.

Vaig limitar-me, doncs, a pregar Sperver de moderar la seva fúria, i sobretot que es guardés de fer foc damunt la Pesta Negra, tot advertint-li que això li portaria dissort. -Ba! me'n ric- va dir, -el pitjor que podr

Vaig tenir por! ¿Com era que fos allà, la Pesta Negra? ¿Com havia pogut arribar-hi a aquella alta torre, que dominava timbes? Tot el que m'havia contat Sperver de la seva potència misteriosa em va semblar justificat!... L'escena de Lieverlé rondinant contra la pared em va passar davant els ulls com un llampec!

-Fritz- em va dir amb un aire solemnial, -ets un savi, has estudiat qui sap les coses que jo no en conec ni la primera lletra; doncs ! aprèn de que un hom l'erra cada vegada que es clava a riure d'allò que no entén. No és pas sense raó que anomeno aquesta dona la Pesta Negra. En totes les terres del Schwartz-Wald, no pas altre nom; però és aquí, al Nideck, on sobretot se'n fa mereixedora!

-És tan petit que cabria dins una , ben fet, amb el taló una mica llarg, el contorn precís, el dit gros molt acostat als altres dits, que estan apretats com en un tapí. ¡És un peu verament admirable! Jo senyor, fa vint anys que me n'hauria enamorat d'aquell peu. Cada vegada que el trobo, em fa una impressió!... ¡Déu meu, és possible que un peu tan bonic sigui el de la Pesta Negra!

Tanmateix, però, la Pesta no podia tenir intencions hostils: s'hauria aprofitat del meu son per a dur-les a compliment. Aquesta idea començava de tranquilitzar-me una mica, quan de cop i volta ella va alçar-se, i, lentament... lentament... va acostar-se al meu llit, tenint a la m

Aquest gest significatiu em va posar en guàrdia. -Un moment: Sperver, no es tracta de matar la Pesta Negra, sinó d'agafar-la viva. -Viva? -Sens dubte, per estalviar-te força remordiments, cal que et faci saber que el destí de la vella est

-Un instant, senyors, un instant- vaig dir a Sperver i al monter amic seu; -abans que tot, voldria saber d'on ve la Pesta Negra. Sperver em va mirar, tot esverat. -Oh! va fer, -Déu ho sab! -! ¿a quina època precisa arriba a l'envista del Nideck? -Ja t'ho he dit: vuit dies abans de Nadal, cada any. -I quan de temps hi roman? -De quinze dies a tres setmanes.

-Què voleu dir? -Un misteri plana damunt la vostra família, senyora; aquest misteri cal penetrar-lo per molt que costi; cal apoderar-se de la Pesta Negra, saber qui és, què vol, d'on ve!... -Oh- féu ella tot agitant el cap, -és impossible... -Qui sab, senyora? Potser la Providència em dava una missió, quan suggerí a Sperver la idea de venir a cercar-me a Friburg.